24 d'Agost de 2009

L'ensarronada del finançament

El gran tema d'aquests darrers dies a Catalunya ha estat, i encara ho és, el del finançament. L'acord entre el govern espanyol i el govern català es va fer públic la nit del 12 de juliol i des d'aleshores tots els mitjans de comunicació controlats pel tripartit no han parat de cantar-nos-en les excel·lències. Es tracta d'un finançament "megaespectacular" i "galàctic" ha dit el portaveu socialista Miquel Iceta amb grandiloqüència. Grandiloqüència per dues raons. Una, perquè les seves paraules falsegen la veritat; i dues, perquè el temps s'encarregarà de ridiculitzar-les. Francament, crida l'atenció aquesta dèria que té el Partit Socialista de definir com a galàctic tot allò que fa. Encara ressonen les paraules de Pasqual Maragall definint el nou Estatut com "un Estatut d'una altra galàxia". Potser feia broma, oi? Doncs no, ho deia ben seriosament. Ara, però, ja no diu res perquè el temps ha demostrat que aquest Estatut, a més de ser humiliant per a Catalunya, és un nyap escandalós des d'un punt de vista jurídic, com ho demostra el fet que tot l'articulat -tot- depèn de la interpretació que en faci Madrid. És a dir, que el famós blindatge que el convertia en intocable s'ha revelat tan consistent com un melindro. I el mateix passarà amb el nou finançament; un finançament que de nou no en té res, atès que es tracta del model fixat al seu dia per Pedro Solbes. L'única diferència és que ara el signa Elena Salgado.

Cal dir, per altra banda, que el Partit Socialista és conscient de la humiliació que suposa per a Catalunya l'acceptació d'aquest finançament, però necessita emmascarar la realitat per tal que els catalans no s'adonin que el tripartit ha esdevingut el paradigma de la claudicació. La prova és la costosíssima campanya publicitària que aquest tripartit ha iniciat -pagada amb els nostres diners- amb finalitats descaradament electorals. Només aquell que vol vendre mercaderia defectuosa empaita la gent perquè l'hi compri, només aquell que intenta vendre un producte mediocre necessita gastar-se tants milions per publicitar-lo. Té gràcia que els famosos 3.800 milions d'euros que anuncien per al 2012 -i que no apareixen en cap document- no serveixin ni tan sols per cobrir el dèficit de 4.800 que Catalunya va generar l'any passat. Té gràcia que amb una espoliació que ja arriba als 22.000 milions, algú vengui com una victòria l'engruna de 3.800. I és que ara ve la segona part de la megaensarronada. Ara s'imposa una operació que amagui als catalans que l'acord que el tripartit ha signat a Madrid no és res més que la perpetuació d'aquesta espoliació.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat