26 de Novembre de 2009

L'AVUI, la nova veu del tripartit

Les últimes baixes de subscriptors del diari Avui en versió paper -no pas la versió digital, que és tot un altre món- són conseqüència directa del gir que ha experimentat la seva línia editorial. I és que víctima d'una direcció que, com han denunciat diverses persones i entitats, retalla o prohibeix els articles d'opinió de persones desafectes al règim, l'Avui s'ha convertit en el nou òrgan oficial del tripartit. La veu del tripartit, n'hauríem de dir a partir d'ara. El passat 20 de novembre, concretament, la Fundació Catalunya Oberta, a través del seu lloc web, acusava la direcció del diari d'haver pres "una sèrie de decisions que han afectat membres o periodistes d'aquesta Fundació". Deia: "En un primer moment va decidir prescindir de diversos col·laboradors la majoria dels quals tenen com a punt comú que són adherits a Catalunya Oberta. [...] Dins l'Avui hi ha redactors que no creuen en coincidències. Sobretot quan el director [Carles Flo] ha proclamat en públic diverses vegades la voluntat d'eliminar progressivament la presència dels membres de la Fundació en aquest diari". És el mateix director que, segons han publicat algunes fonts, es dedica a atacar l'oposició per mitjà d'articles signats sota la falsa identitat de Mercè Garcia.

És molt greu, això. Especialment la neteja ideològica, perquè suposa una vulneració de l'ètica periodística i una manca d'escrúpols fonamentada en l'objectiu de cobrir la inevitable quota antagònica només amb les veus més tèbies de la dissidència. Alfons López Tena o jo mateix, per exemple, no formem part d'aquestes veus. Per això, no fa gaire, López Tena es va negar a publicar un article que la direcció volia que mutilés i a mi se'm va prohibir la publicació de l'article Esquerra, partit conservador. En el meu cas, la direcció, per justificar-se, ha hagut de recórrer a la mentida més abjecta afirmant que escric al diari El Punt. "Alexandre escriu a El Punt", va dir el seu subdirector, David González, per intentar desacreditar-me fent creure a la gent que defenso els interessos d'un altre diari. Quan no es tenen arguments, la baixesa moral arriba a aquests extrems i necessita recórrer a la mentida. Encara és l'hora, però, que el senyor González em mostri la famosa columna que, segons ell, escric al diari El Punt i demostri els interessos que hi tinc. La mentida és lletja, però en un periodista encara més.

Tanmateix, la llista de firmes que han patit la censura de l'Avui és més llarga. Com explica Salvador Sostres -recentment expulsat-, també l'analista polític Josep Maria Torrent ha vist com li prohibien un article en què qüestionava la multiplicitat de càrrecs de l'esposa de José Montilla. I un exemple de flagrant mutilació el trobem en l'article Si tu no hi vas, ells tornen, signat pel regidor de la CUP d'Arenys de Munt Josep Manel Ximenis i per l'historiador Jordi Bilbeny. Mentre El Punt el va publicar íntegre el passat 10 de setembre, l'Avui ho va fer mutilat tres dies després. La versió d'El Punt tenia 3.030 caràcters amb espais i la de l'Avui 2.055. És a dir, 975 menys.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat