03 de Juny de 2010

L'"ajut" socialista a les consultes

Mai no agrairem prou a Jordi Hereu, en particular, i al PSOE de Catalunya, en general, la seva contribució a l'èxit esclatant de la consulta sobre la independència que s'està celebrant en centenars de municipis del país. Qui ens havia de dir que seria precisament aquesta formació qui més ajudaria a fer palesa la força imparable de l'independentisme just quan José Montilla acaba de presentar-lo al Senat espanyol com una fera ferotge que cal tenir ben lligada perquè amenaça la sagrada unitat d'Espanya; una unitat que, com s'ensenya a totes les escoles del món, va néixer amb el Big Bang. I és que la famosa consulta sobre la Diagonal de Barcelona ha constituït no sols un nyap esperpèntic, sinó també el fracàs institucional més espectacular dels darrers anys. Sempre que descomptem el segon tripartit, és clar.

Té gràcia, francament, que els socialistes, que han fet mans i mànigues per intentar desacreditar la consulta sobre la independència i que no han anat a votar -ni tan sols en contra- per tal de no afavorir-ne la participació, hagin quedat tan en ridícul en la seva consulta sobre la Diagonal. D'això se'n diu caçador caçat. No és estrany que avui siguin la riota de tothom. Però un cop passada aquesta riota, i la consegüent destitució del tinent d'alcalde Carles Martí, caldria demanar la depuració de més responsabilitats per diverses raons. D'entrada és un autèntic naufragi que tot i haver gaudit d'un pressupost de tres milions d'euros, d'haver tingut el suport de les institucions, d'haver disposat d'un equip organitzador professionalitzat i d'haver comptat amb una complicitat mediàtica injustificada -afectava només els barcelonins, no pas tot Catalunya-, la participació es reduís a un 12,17%. I encara més si tenim en compte que, de les tres opcions, va guanyar justament la que l'Ajuntament havia amagat amb la intenció que en resultés perdedora.

Tanmateix, l'aspecte més escandalós de la qüestió -i del que menys se n'ha parlat, per cert- és el del malbaratament de diner públic. Vull dir que, mentre els diners per celebrar la consulta sobre la independència surten tots de les butxaques d'aquelles persones que, voluntàriament, decideixen aportar-los, els de la consulta sobre la Diagonal, en canvi, han sortit de l'aportació obligatòria de tots els barcelonins, encara que hi estiguessin en contra. Cosa que, vistos el fracàs de la convocatòria i la ineptitud dels convocants, suposa un robatori escandalós. Tot el contrari de la consulta sobre la independència que, com sabem, s'està fent amb una sabata i una espardenya, sense recursos, sense mitjans, sense altaveus, sense professionals i tenint en contra les institucions, la televisió pública i els poders fàctics del país, liderats pel PSOE de Catalunya, que no han parat ni un moment en el seu intent de desacreditar-la. Aquests poders fàctics, però, han anat per llana i n'han sortit esquilats, perquè la consulta sobre la independència ha doblat la participació i en cap moment no ha registrat incidents, ni personals ni tècnics, que evidenciessin pràctiques matusseres com les del referèndum de la Diagonal. Pràctiques que en el primer cas haurien estat excusables per la falta d'experiència dels organitzadors i que són vergonyoses, denunciables i inadmissibles en el cas de l'Ajuntament de Barcelona. Per tot això, com dèiem, cal agrair al Partit Socialista la seva contribució a l'èxit de la consulta sobre la independència de Catalunya. Una consulta vigilada i admirada pels mitjans de comunicació d'arreu del món i qualificada de modèlica per tots els observadors internacionals que l'han seguida.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat