13 de Setembre de 2009

La victòria d'Arenys de Munt

Arenys de Munt ha fet història. Ara mateix potser no n'és prou conscient, però ha fet història. La criticada, menyspreada i perseguida consulta que ha celebrat sobre la independència és molt més important que molts independentistes es pensen i que molts espanyolistes voldrien. És cert que ha estat una consulta no vinculant i organitzada per una entitat privada -tot i que amb el suport del govern local-, però justament d'això es tractava: de servir-se del sistema per posar en evidència el dèficit democràtic espanyol. No és amb bombes i atemptats com es posa Espanya contra les cordes, sinó emprant les escletxes de l'Estat de dret. Per això és aquesta estratègia la que Espanya més odia, perquè, per paradoxal que sembli, és la que més mal li fa. Contra la violència té arguments, però contra el gest pacífic i democràtic d'un poble dipositant una papereta en una urna no hi pot fer res.

Consegüentment, no és gens estranya la maniobra del poder polític espanyol i de la conselleria d'Interior d'associar la consulta d'Arenys de Munt a la violència autoritzant la manifestació de la Falange amb l'excusa que té dret a manifestar-se perquè és un partit legal. Sí, la Falange és un partit legal, ja ho sabem. Però, com és que d'acord amb la llei de partits l'esquerra abertzale està il·legalitzada i la Falange, un partit que ha comès milers de crims contra la humanitat, continua essent legal? Com és que en nom de la unitat d'Espanya es poden fer coses que estan prohibides per la Declaració Universal dels Drets Humans? Es nota que els hauria agradat poder mostrar imatges de violència als carrers d'Arenys de Munt en comptes de les de pacífics ciutadans expressant serenament la seva voluntat a les urnes.

Aquesta, per tant, és la triple victòria d'Arenys de Munt: haver dit categòricament sí a la llibertat de Catalunya -només 61 vots han dit que no-, haver esdevingut un referent per a tots els municipis del país i haver fet visible la viabilitat de la independència. Per això ha fet història, perquè ha encès una torxa transcendental que serà recollida per altres poblacions i que normalitzarà al carrer el debat sobre la necessitat d'un Estat propi per a Catalunya. Després, quan arribi la torxa final amb el referèndum sota els auspicis de les Nacions Unides, la història dirà: tot va començar a Arenys de Munt.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat