25 de Desembre de 2008

La personalitat al volant

No sé si el lector recorda un anunci institucional en què es veia una zebra travessant un carrer i un text que deia el següent: "Quan vegis un pas de zebra, atura't". Era un bon anunci, No tenia res de particular, cap originalitat, però era un bon anunci. Ho era perquè hi ha molts automobilistes que semblen haver oblidat el caràcter singular que té el pas de zebra. Aquest pas va ser creat com una mena de territori sagrat per al vianant, una zona de seguretat la violació de la qual, per part d'un vehicle, constituïa una gravíssima infracció. D'això, però, ja en fa molt de temps.

No sé si els ajuntaments han col·laborat amb el seu desprestigi pintant els passos de vianants amb semàfor com si fossin passos de zebra, però el cas és que són pocs els conductors que els respecten. Diu el codi de la circulació que tot conductor té l'obligació d'aturar-se quan un vianant utilitza un d'aquests passos, però quants cotxes en fan cas? La pregunta és: per què som així? I també: per què passem de tot quan som al volant d'un automòbil? Per què convertim aquell habitacle amb rodes en una urna protectora aliena al món que ens envolta? Per què ens canvia el caràcter la conducció d'un vehicle? I encara una última pregunta: quina és l'autèntica personalitat del conductor incívic, la que mostra quan camina o la que mostra quan condueix? Ho dic perquè l'individu que no respecta la nostra preferència en un pas de zebra, sovint és el mateix que, deu minuts després, quan ens el trobem davant de l'ascensor, esdevé gairebé un manual d'educació i bones maneres: "Passi, passi". "No, no, vostè primer". Sens dubte hi ha diversos factors psicològics que expliquen aquesta dualitat, però un d'ells té a veure amb la protecció il·lusòria que aporta l'automòbil. Una protecció que permet que el conductor observi un comportament i adopti unes formes verbals i gestuals que és incapaç de mostrar en el cos a cos i a cara descoberta. Llàstima que no hi pensem gaire, en aquesta transformació. Ens ajudaria a conèixer-nos millor i a relacionar-nos més cívicament sobre rodes.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat