01 de Gener de 2009

La mirada

No fa gaire, vaig poder veure una exposició amb un títol interessantíssim: "Veure, Viure i Entendre". Només tres paraules, sense cap singularitat especial, però d'un valor immens. N'hi ha prou que les repetim lentament per adonar-nos-en, perquè, tot i que és cert que els ulls ens donen la facultat de veure, també ho és que el secret està en la mirada. És amb una mirada que comença tot. Amb una mirada comença l'amor, comença l'odi, comença l'amistat; amb una mirada decidim qui ens agrada i qui no, amb una mirada en tenim prou per entrar o no en un bar o en un restaurant, amb la mirada caminem i amb la mirada conduïm. La mirada és el primer graó dels nostres actes. Totes les relacions que establim al llarg de la vida comencen amb una mirada. Una altra cosa és la qualitat del judici que establim amb aquesta mirada i la velocitat amb què mirem. Més que res, perquè sovint, massa sovint, els arguments dels nostres judicis visuals són tan prims com un paper de fumar. Mirem i jutgem, i és en virtut d'aquest judici que reaccionem en un sentit o en un altre. Ho fem dia rere dia fins i tot en els detalls més insignificants. Judicis Polaroid, en podríem dir.

Veure, viure i entendre, per tant, són tres paraules indestriables. Veure és una manera de viure, però viure és també una manera de veure; és a través de la nostra manera de veure que entenem i és d'acord amb la nostra manera d'entendre que vivim. Som senzills, certament. I de vegades massa simples, perquè la dilació, el dubte o la vacil·lació en el judici, contràriament al que pensem, no ens fan idiotes sinó savis. Si entenem els altres, entenem també que hi ha altres maneres de veure i de viure, a més de les nostres. Al capdavall, si admetem que la base de la convivència és el respecte, és evident que la base del respecte és la comprensió.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat