26 de Gener de 2012

La 'immaduresa' de Joana Ortega

Hi ha molts nervis entre bona part de la classe política catalana pel referèndum per la independència que Escòcia celebrarà ben aviat. Molts nervis. Nervis, perquè intueixen l'enorme repercussió que això tindrà a Europa; nervis, perquè saben que suposarà una extraordinària transfusió d'autoestima per a Catalunya; i nervis, perquè temen que el fet en si mateix els deixi en evidència. Per això hi ha partits que preguen perquè Londres posi força pals a les rodes i que les coses no surtin bé. D'aquesta manera, l'espanyolisme podria justificar la seva guerra bruta amb la guerra bruta anglesa i el catalanisme poruc podria tenir l'excusa perfecte per romandre abraçat al fre de mà: "Ho veieu com n'és, de difícil? A nosaltres ja ens agradaria, ja, però ara no és el moment. D'aquí a cent anys en tornarem a parlar, eh?".

Davant d'aquest horitzó, Solidaritat Catalana ha fet molt bé d'interpel·lar el govern i de demanar-li que concreti en què consisteix l'anomenada transició nacional, sobretot tenint en compte que hi ha molts votants de Convergència que no estan gens d'acord amb la submissió del seu partit al PP i que senten enveja sana del Partit Nacional Escocès i del seu líder, Alex Salmond. D'acord amb això, i recuperant les recents conclusions de Jordi Pujol -"Residuals o independents?"- que parlen de la independència com a única sortida per a Catalunya, el diputat de Solidaritat Toni Strubell ha preguntat a la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, d'Unió Democràtica, per quina raó el govern s'abraça al Partit Popular, "un partit que vol liquidar trenta anys de vehicularitat educativa en la nostra llengua, un partit que no té cap interès ni a fer el corredor mediterrani ni a permetre un redreçament de la nostra economia i indústria". I li ha retret: "Estan venent la nostra nació a aquells que porten trenta anys negant el nostre país. Catalunya retrocedeix en la seva presència internacional mentre que Escòcia ha fet un pas endavant per recuperar el seu lloc al món. A Escòcia creuen en el que estan fent. No podem ser menys que Escòcia".

La resposta de Joana Ortega és d'aquelles que produeixen vergonya aliena a qualsevol català que no tingui problemes a l'hora de situar el seu país en el mapa. "El govern no ha de fer experiments, ha de ser rigorós i seriós", ha dit. I s'ha quedat tan tranquil·la, sense adonar-se que la seves paraules són insultants per al Partit Nacional Escocès. En només tretze mots, la vicepresidenta del govern de Catalunya s'ha burlat de la política nacional d'Escòcia, titllant-la de poc fiable, i ha menyspreat el seu primer ministre, Alex Salmond, qualificant-lo de poc rigorós. Déu n'hi do. Són declaracions impròpies d'una persona amb un càrrec institucional com el seu alhora que entelen la nostra relació amb un país amic. Tanmateix, no prou satisfeta amb això, ha reblat el clau qualificant els catalans d'"immadurs". "Catalunya no està prou madura" per a la independència, ha conclòs. És la manera que té la senyora Ortega de dir-nos que ella és una catalana poc madura per ser independent. Necessita que el senyor Duran i Lleida li digui què ha de fer, la qual cosa ofereix un panorama força galdós, atès que el senyor Duran ja fa temps que insisteix que ell tampoc no està prou madur per ser independent. D'això se'n diu una Unió d'immadurs.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat