01 de Novembre de 2009

La Generalitat de Joan Carretero

Les declaracions de Joan Carretero a TV3, dient que el càrrec de president del FC Barcelona és "mil vegades més important que el de president de la Generalitat", han aixecat molta polseguera entre la hipocresia catalana. Tothom sap que són tristament certes, però ningú -llevat de l'independentisme desacomplexat- no gosa reconèixer-ho. I és que, en cas de fer-ho, aquestes veus farisees que ara s'escandalitzen veurien posada en evidència la vacuïtat d'allò que prediquen, així com la gran mentida sobre la qual han construït la seva guingueta política. Saben també que Carretero descriu perfectament la realitat quan afegeix que la presidència del govern és un càrrec "d'estar per casa" mentre que la del Barça és una institució internacional. N'hi ha prou d'anar pel món i preguntar pel Barça i per la Generalitat per veure'n la diferència. El primer el coneix tothom, la segona ningú. En el millor dels casos, com va dir Jordi Pujol quan presidia aquesta última, a l'estranger es pensen que la Generalitat és una companyia d'assegurances.

Les crítiques a Carretero, per tant, no són en defensa de la Generalitat com a institució, sinó en defensa de les guinguetes personals o de partit d'aquestes ànimes pures de la política i del periodisme que veuen en el desacomplexament independentista una amenaça directa al seu estatus conservador i hispanocèntric. Fins i tot el diari Avui, en una nova mostra de servil fidelitat al tripartit -qui paga mana-, es va permetre un editorial tan vergonyós com aquest: "En un país que ha tingut un president afusellat pel sol fet de ser-ho, el senyor Carretero faria bé de contenir determinats excessos verbals. Ni que sigui perquè ell mateix, com qualsevol ciutadà que sigui triat per les urnes i el Parlament, podria ser president de la Generalitat. Tret, és clar, que li faci més el pes competir per la presidència blaugrana". Déu n'hi do. Aquest editorial i el comissari polític que el va escriure haurien de ser exhibits a totes les facultats de periodisme dels Països Catalans com a exemple de demagògia i manipulació al servei d'un govern. Fixem-nos que el text no sols pren sense escrúpols una cosa per l'altra, sinó que tampoc no s'amaga de coincidir fil per randa amb el discurs oficial expressat per José Montilla amb aquestes paraules: "Espero que Joan Carretero es presenti a les properes eleccions a la presidència del Barça i sigui coherent". Resulta curiós que això ho digui un home que va ser nomenat president de Catalunya en un despatx de la Moncloa, mitjançant l'expulsió arbitrària de l'anterior president i la traïció d'Esquerra Republicana.

Però, a desgrat de José Montilla i dels seus galdosos aduladors, les eleccions que interessen a Joan Carretero no són les del Barça, sinó les catalanes. I és que ara que Esquerra s'ha convertit en la tauleta petita sobre la qual el PSOE de Catalunya hi descansa els peus, l'arribada al Parlament d'una força desacomplexadament independentista com Reagrupament s'albira amb molta preocupació. Per això, tergiversant el sentit de les seves paraules -sentit que han comprès perfectament-, aquestes veus intenten desqualificar Carretero acusant-lo de desacreditar la Generalitat. Però Carretero no té cap intenció de desacreditar la Generalitat per dues raons: una, perquè el tripartit ja s'ha encarregat de desacreditar-la prou; i dues, perquè sent per ella molt més respecte que tots aquells que es dediquen a calumniar-lo. Aquesta, de fet, és la raó per la qual Reagrupament es presentarà a les properes eleccions: per regenerar la política catalana i per retornar a la màxima institució de Catalunya el prestigi i el respecte que es mereix. Prestigi i respecte, per cert, que els actuals estadants dinamiten dia rere dia. Mentrestant, per no faltar a la veritat, jo mateix continuaré dient que no hi ha cap càrrec a Catalunya -cap ni un- amb més projecció internacional que el de president del FC Barcelona.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat