13 de Juliol de 2008

La desaparició de 'La nit al dia'

Ja feia temps que TV3 volia suprimir La nit al dia de la graella de programes. Era l'únic espai informatiu que escapava una mica al control de l'ideari marcat des del carrer Nicaragua de Barcelona, però el prestigi professional de la seva presentadora ho impossibilitava. La nit al dia feia nosa perquè donava una visió poc submisa de la realitat i tenia un discurs enriquidor i analític que ajudava l'espectador a pensar per ell mateix i el fornia d'arguments per tal que elaborés les seves pròpies conclusions. Això, en el règim de silenci en què estem immersos, un règim que ens vol muts com en les dictadures i que criminalitza laboralment l'esperit crític i la dissidència, era una provocació constant que el Partit Socialista no estava disposat a tolerar.

Però calia fer-ho sense el soroll que va acompanyar la neteja ideològica de Catalunya Ràdio quan es va 'castigar', entre d'altres, Jordi Basté, Toni Clapés, Toni Arbonès, Josep Maria Solé i Sabaté o Rita Marzoa. En aquest cas calia fer un treball de prestidigitació molt més discret i parsimoniós. I s'ha fet. S'ha fet un treball que és tot un clàssic: en lloc d'apartar sorollosament la persona que fa nosa, se l'ascendeix a directora i, per fer veure que tot continua igual, se li busca un substitut. Però aquesta és una mesura només per a quatre dies, perquè la grisa telegènia del substitut escollit, afegida a un endarreriment en l'horari d'emissió, fa que sigui el mateix espectador qui se n'aparti gairebé sense adonar-se'n. Així, quan el programa finalment desapareix, ningú no el troba a faltar. Només Mònica Terribas, com a directora, podria recuperar-lo i fer que no se sortissin amb la seva.

Víctor Alexandre 

www.victoralexandre.cat