21 d'Octubre de 2009

La defenestració de Xavier Solà

És vergonyós el que ha fet la direcció de Catalunya Ràdio amb Xavier Solà. És vergonyós i mesquí el menyspreu amb què se l'ha tractat després d'haver dirigit i presentat durant vint anys El suplement, un dels espais més escoltats del país, i d'haver obtingut el Premi Ondas 2005 al millor programa de ràdio. Però que sigui vergonyós i mesquí no vol dir que sigui sorprenent. Només cal haver seguit de prop el procés degeneratiu de Catalunya Ràdio aquests darrers anys per entendre'n les raons. El suplement de Xavier Solà era un programa pensat des d'una òptica catalanocèntrica. És a dir, una òptica plenament universal i, alhora, plenament conscient de la identitat nacional de la qual partia. Solà no posava el focus en l'imaginari espanyol ni es delia per entrevistar els noms de l'star system madrileny. Això ja ho fan aquells professionals que no se senten realitzats ni prou plurals si tot allò que diuen no té a Espanya com a referent. L'univers radiofònic de Solà, a més de desacomplexadament català, era i és un univers ple de coses petites, de coses que sovint ens passen desapercebudes però sense les quals la vida perd bona part del seu sentit. Especialment aquelles que ens la fan més agradable. Per això l'audiència se l'estima tant, perquè Solà és l'antítesi de l'arrogància i de la vanitat. Solà destaca com a professional per la seva personalitat modesta i acollidora, exempta del més mínim artifici. Algú potser ho simplificaria lloant-ne la naturalitat. I sí, Xavier Solà és natural davant del micròfon. Però no és ben bé això, perquè es pot ser naturalment pretensiós o naturalment distant o naturalment vanitós; ell, en canvi, és naturalment respectuós, afable i humil. I aquests eren els valors del seu Suplement.

La seva defenestració, per tant, és doblement injusta. Ho és des d'un punt de vista ètic i també des d'un punt de vista professional. De res no han servit la seva bonhomia, ni el brillant volum de feina que el seu equip desplegava cada setmana, ni tampoc, com informava fa un parell de mesos e-notícies, el fet que fos líder d'audiència a Catalunya en la franja matinal de dissabtes i diumenges. Res de res. Amb tot el cinisme del món, la direcció de l'emissora va dir a Solà que escollís entre fer un programa de tres a sis de la matinada o el carrer. I Solà, amb molta més dignitat i categoria humanes que els seus defenestradors, va escollir el carrer. La direcció de Catalunya Ràdio ha aconseguit el que volia, no cal dir-ho, però Xavier Solà, amb la seva discreció, els ha donat una lliçó d'elegància i d'intel·ligència. Ell sap que els directius mediocres i els comissaris polítics passen sense pena ni glòria per aquest món mentre que la dignitat i el talent romanen inalterables. Per això estic segur que Xavier Solà tornarà algun dia a Catalunya Ràdio per continuar transmetent-nos aquests valors.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat