07 de Gener de 2009

La catalanofòbica Rosa Díez

Segons els indicadors electorals, UPyD, el partit xenòfob i nacionalista espanyol que presideix Rosa Díez, podria obtenir entre quatre i sis escons en les properes eleccions espanyoles i un, per Àlaba, en les eleccions basques de l'1 de març vinent. Hi ha catalans que estan molt amoïnats per això i que hi veuen perills de tota mena. Creuen que el Partit Popular, esperonat per Díez, extremarà la seva actitud contra Catalunya i que en patirem les conseqüències. Jo, però, no dramatitzaria la qüestió, perquè és cert que la presència de la catalanofòbia més ferotge en el Congrés espanyol no inspira res de bo, però també ho és que, analitzat fredament, l'ascens d'UPyD té una lectura positiva des d'un prisma català.

De fet, l'eclosió de formacions com l'esmentada o la de Ciudadanos són la prova inequívoca d'un presagi molt negatiu per als interessos espanyols. L'independentisme puja, i és precisament perquè puja que l'espanyolisme veu amenaçada la unitat d'Espanya i s'organitza per combatre'l. Quan el pres es mostra submís i obedient el carceller es relaxa i deixa fer, però quan dóna mostres de voler fugir les mesures de vigilància s'extremen. Durant un bon grapat d'anys, Catalunya ha viscut nacionalment anestesiada i Espanya no ha necessitat activar les alarmes perquè tot semblava "lligat i ben lligat". Però ara, amb l'arribada d'una generació més desacomplexada, les coses han començat a canviar i encara ho faran més. Aviat ho veurem. Per tant, des d'una òptica independentista, el rearmament espanyol és un bon símptoma. Té por i la seva por és altament gratificant, perquè, com la història s'ha encarregat de demostrar, el que és dolent per a Espanya és bo per a Catalunya.

L'únic perill és que els catalans caiguin en el parany implícit de tot plegat, i és que si el PP fa bo el PSOE, encara el fan més bo UPyD y Ciudadanos. Així com Zapatero sembla un àngel baixat del cel al costat d'Aznar, així sembla el PSOE al costat de tota aquesta gent. El perill, per tant, és que els catalans no s'adonin que uns i altres són exactament el mateix i que comparteixen el mateix projecte nacional espanyol. Tota pinça té dos braços, i la pinça espanyola té en un braç l'espanyolisme de taverna i en l'altre l'espanyolisme de saló. A Catalunya l'instrument al servei d'aquesta pinça és el PSC. Aquesta és la raó per la qual l'actual junta de l'Ateneu Barcelonès, controlada pels socialistes i presidida per Oriol Bohigas, va obrir les seves portes a un discurs de Rosa Díez menyspreant fins i tot els estatuts de l'entitat, que tenen com a punt capital la defensa de la llengua i de la nació catalanes. El discurs catalanofòbic de Rosa Díez -que ha demanat l'eliminació dels missatges en català de Swiss Air en els vols de Zuric a Barcelona- endolceix el discurs dels socialistes. Per això necessiten donar-li ales com necessiten donar ales als discursos del PP i de Ciudadanos, perquè si el PP, Ciudadanos i Rosa Díez no existissin, l'espanyolisme a Catalunya es diria PSC.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat