04 d'Octubre de 2010

Josep Anglada, l'acomplexat

Un dels personatges més sinistres de la política municipal catalana -per sort, no ha posat les seves urpes a la nacional- és Josep Anglada, l'autoproclamat president d'una cosa anomenada Plataforma per Catalunya (PxC) i exmilitant de Fuerza Nueva. Aquest individu, que es passeja per la caverna mediàtica espanyola en qualitat de "candidat a la presidència de la Generalitat", ha fet unes declaracions a Ràdio Intereconomía afirmant que "Catalunya no és una nació, és una regió d'Espanya", la qual cosa demostra que, a més de sinistre pel seu odi a l'immigrant -especialment l'immigrant musulmà- és també un ignorant. I quan la ignorància i el totalitarisme coincideixen en una mateixa persona, el més probable és que aquesta no tingui el mínim sentit del ridícul per avergonyir-se de si mateixa i que continuï dient estupideses fins a la mort. Franco ho va fer. Franco ja deia que Catalunya no és una nació. Franco ja deia que Catalunya és només una regió d'Espanya. I com que ara no ho pot dir, perquè ja és mort, ens ho diu aquest Anglada, un català de Vic carregat d'autoodi que necessita compensar el seu complex d'inferioritat guanyant-se uns minuts de glòria en mitjans nostàlgics del règim anterior on els catalans caragirats com ell sempre són benvinguts.

Però allò que ens ofereix un retrat més ajustat d'aquest personatge no són els seus dèficits personals, sinó la repugnància que desperta llegir-li determinats plantejaments relatius a la immigració. Uns plantejaments que la immensa majoria de catalans qualificaria de xenòfobs o racistes. Vegem-ne alguns fragments:

"PxC proposa, en qualsevol cas, una alternativa a l'actual política d'immigració que fixi quotes de procedència i redueixi a zero el contingent islàmic. PxC no permetrà en cap cas una afluència incontrolada de forans mentre tinguem la possibilitat de cobrir les necessitats amb ciutadans autòctons, europeus comunitaris i dels països de l'est, o en qualsevol cas, d'aquells de l'Amèrica Llatina amb els quals hem tingut relacions històriques i als qui hem aportat la nostra cultura, tradicions i principis morals cristians."

Aquests són els principis de Josep Anglada, el líder d'una plataforma amb representació a nou municipis catalans -Vic, Manresa, Olot, Cervera, Tàrrega, Manlleu, El Vendrell, Roda de Ter i Sant Martí de Riucorb-, que estigmatitza els éssers humans en funció del seu origen i de la seva religió. De fet, el cinisme d'Anglada, arriba a l'extrem d'incloure entre les seves propostes la Declaració Universal dels Drets Humans, l'article 2 de la qual parla de la igualtat "sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió pública o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició". Es veu que per a PxC hi ha éssers humans de primera i éssers humans de segona, i els qui Anglada anomena "contingent islàmic" serien de segona. Tan de segona i tan malignes que no sols no poden conviure amb nosaltres, sinó que han de ser "reduïts a zero".

Pel que fa a la frase relativa als immigrants llatinoamericans -"...als qui hem aportat la nostra cultura, tradicions i principis morals cristians"-, a banda de ser profundament ofensiva per als esmentats, produeix vergonya aliena en tota persona que hi reflexioni un parell de segons. D'entrada, com que Anglada és un nacionalista espanyol, dóna per fet que la cultura dels catalans és l'espanyola. La ignorància i el deliri són així d'agosarats. Però no és cert. Els catalans no vam "aportar la nostra cultura" a aquells pobles. I la prova és que parlen espanyol, no pas català. Però on la mentida i la vexació arriben al seu punt màxim és en el fet que, de la invasió d'un territori, de la imposició d'una llengua i de la destrucció d'una cultura, hom gosi dir-ne "aportació". Això sí que produeix nàusees. Bàsicament, perquè l'imperi colonial espanyol a Amèrica, amb l'anorreament d'éssers humans, de cultures i de llengües i amb l'espoli de riqueses naturals que va dur a terme, constitueix un dels crims contra la humanitat més espectaculars de la història del nostre planeta. Un planeta que alguns consideren seu, però que és de tots. També dels immigrants.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat