09 de Juliol del 2008

L’odi a Joan Laporta

La moció de censura que ha viscut recentment Joan Laporta és una il·lustrativa metàfora de Catalunya. És cert que la moció no ha triomfat i que Laporta, si vol, podrà continuar presidint el F.C. Barcelona, però les misèries humanes que l’han acompanyada són un reflex de la naturalesa autodestructiva de la personalitat catalana. El degoteig de presidents del Barça que han abandonat el club de manera traumàtica així com el menyspreu amb què la massa social acostuma a acomiadar els entrenadors i els jugadors que li han donat dies de glòria en són un bon exponent. Qui pot sentir respecte per un tarannà tan mesquí com aquest? Qui pot sentir respecte per un poble que es deleix per decapitar els seus quan destaquen? No tinguem cap dubte que si un dia el Barça deixa de ser el que és no serà pas per l’acció dels seus...

Continuar llegint...

17 de Juliol del 2008

El linxament de Joan Laporta

Des de l’any 2004, amb el cas Carod, cap altra persona, a banda de Carod-Rovira, no havia patit a Catalunya un linxament mediàtic tan espectacular com el que està vivint en aquests moments Joan Laporta per part dels grups Godó i Prisa. No hi ha cap raó objectiva -cap ni una- que justifiqui aquesta situació, altrament tots els éssers humans patiríem una moció de censura cada dos mesos a causa d’una pèrdua de paciència, d’un gest poc ortodox o d’una frase poc mesurada. De fet, que els linxadors necessitin recórrer a aquestes foteses per justificar-ne el linxament diu més d’ells que no pas d’aquell a qui pretenen crucificar.

Covardia i hipocresia són dos trets molt significatius de la personalitat catalana. Per això som tan destres provocant tempestes en gots d’aigua i bastint de transcendència afers insignificants, perquè...

Continuar llegint...

04 d'Agost del 2008

El gol del Barça a Air Berlin

Esplèndida la decisió del F.C. Barcelona de rebutjar la companyia Air Berlin per viatjar als Estats Units. Air Berlin és una empresa que no sols menysprea la llengua pròpia dels Països Catalans, sinó que, a través del seu director general, Joachim Hunold, s'ha permès menysprear Catalunya i les Illes, fer-ne befa dels seus drets nacionals i mentir descaradament presentant l'espanyol com a llengua perseguida i a prop de la desaparició. Tot això, a més, amb el silenci còmplice dels governs català i balear, que, en lloc de prendre mesures institucionals contra la companyia, han fet el que s'espera sempre que faci un català quan ataquen el seu...

Continuar llegint...

15 d'Octubre del 2008

Moltes gràcies, Jesús Álvarez

Ja és curiós que la reafirmacions més expressives de la nostra identitat com a catalans vinguin d'Espanya i no de nosaltres mateixos. Una imatge molt entranyable i agraïda en aquest sentit és la que ens va oferir la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, l'any 2005, quan, davant la possibilitat que la companyia Endesa es traslladés a Catalunya, va dir: "Es una mala notícia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se...

Continuar llegint...

04 de Març del 2009

Moltes gràcies, Thierry Henry

Les declaracions del jugador francès del FC Barcelona, Thierry Henry, a La Vanguardia, el passat 27 de febrer, han aixecat molta polseguera i encara n'aixecaran més. Quan el periodista li pregunta si li ha estat difícil adaptar-se a Catalunya, Thierry Henry respon: "Jo penso això: Catalunya no és Espanya, és una altra cosa, i això cal sentir-ho". No és el primer jugador estranger del Barça que parla en aquests termes. Ho han fet molts d'altres abans que ell, i també diferents entrenadors. Fins i tot, no fa gaire, el seu president, Joan Laporta, ho va expressar amb...

Continuar llegint...

06 d'Abril del 2009

L'odi al Barça

Sento una gran estima per l'actor Carles Canut, amb qui he coincidit en algun programa de televisió defensant plegats els drets nacionals de Catalunya. M'agrada perquè és una persona amb caràcter i que no es deixa trepitjar. Defensa les seves idees amb vehemència, és cert, però ho fa com a extensió de la seva autenticitat, la qual cosa mereix respecte i és d'agrair. Això, però, no treu que discrepi civilitzadament de la seva opinió sobre el FC Barcelona. Per això, a propòsit de l'entrevista que Francesc Puigpelat li va fer al diari Avui titulada No al...

Continuar llegint...

10 de Juny del 2009

El Barça, una escola de valors humans

Encara és massa aviat perquè puguem prendre consciència del que ha fet el Barça aquesta temporada. Encara és massa aviat perquè ens adonem de la grandesa d'allò que ha aconseguit. I no em refereixo només a les tres copes, sinó també als valors que ha transmès. Les copes, no cal dir-ho, són importants perquè garanteixen el pas a la història -sense elles no hi ha certificació i sense certificació el record del bon joc desenvolupat s'esvaeix com un dibuix a la sorra- però són els valors els que han fet del Barça el millor equip del món. Són els valors, no pas les copes, allò que ha seduït fins i tot aquelles persones que no se senten atretes pel...

Continuar llegint...

01 de Novembre del 2009

La Generalitat de Joan Carretero

Les declaracions de Joan Carretero a TV3, dient que el càrrec de president del FC Barcelona és "mil vegades més important que el de president de la Generalitat", han aixecat molta polseguera entre la hipocresia catalana. Tothom sap que són tristament certes, però ningú -llevat de l'independentisme desacomplexat- no gosa reconèixer-ho. I és que, en cas de fer-ho, aquestes veus farisees que ara s'escandalitzen veurien posada en evidència la vacuïtat d'allò que prediquen, així com la gran mentida sobre la qual han construït la seva guingueta política. Saben també que Carretero descriu perfectament la realitat quan afegeix...

Continuar llegint...

01 de Febrer del 2010

Sandro Rosell & Lluís Bassat 'Associats'

A mesura que s'acosten les eleccions del FC Barcelona s'incrementen les desqualificacions al president Joan Laporta i a la junta directiva del club i s'intensifica la cantarella de la necessitat de renovació. La demana Sandro Rosell i la demana Lluís Bassat. A Rosell, d'entrada, caldria demanar-li que allò que afirma entre amics i coneguts -que si ell és escollit president l'actual vessant catalanista del Barça serà eliminat d'immediat- tingui el valor de dir-ho davant dels micròfons dels mitjans de comunicació. Així coneixerem el seu projecte espanyolitzador i també la raó per la qual és el candidat favorit dels socialistes. I pel que fa a Lluís Bassat, cal...

Continuar llegint...

12 d'Abril del 2010

El Barça i la política nacional

La renúncia d'Alfons Godall a la presidència del FC Barcelona ha estat una mala notícia per als interessos del club i també per a la projecció internacional de Catalunya. Ell hauria estat un bon continuador del projecte de Joan Laporta, l'home que ja és el millor president de la història, tant en clau esportiva com en clau política. De fet, aquesta última, és a dir, la recatalanització del Barça, mai no hauria estat possible sense la intel·ligència amb què s'ha treballat en clau esportiva. De la mateixa manera que un president és el responsable màxim dels fracassos d'un club, també n'és dels seus èxits. I és de justícia reconèixer que mai cap altre president...

Continuar llegint...