25 de Setembre de 2008

Euskal Herria, ara o quan? (i 2)

Un cop s'ha confirmat que el govern basc no optarà per la transgressió, resulten força evidents els motius pels quals, des del primer dia, l'esquerra abertzale ha fet escarafalls de l'estratègia de Juan José Ibarretxe. De fet, no cal ser d'esquerres per mostrar-hi totes les reserves del món. N'hi ha prou de ser bascocèntric. Un bascocèntric no es deleix perquè el seu país sigui lliure l'any 3.000, un bascocèntric vol ser contemporani d'aquesta llibertat. La vol viure, la vol gaudir, la vol assaborir dia a dia ara mateix, amb els mateixos avantatges i inconvenients amb què afronta el repte quotidià de la seva llibertat individual. Per això és normal que s'exasperi davant la confirmació d'allò que ja preveia. Més que res perquè hi ha moments a la vida que demanen ser agosarat, especialment aquells en què està en joc la llibertat individual o col·lectiva.

Prohibir un referèndum en un Estat que es vanta de ser democràtic és d'una gravetat extrema, ja que suposa la criminalització del dret a preguntar. Només aquell que tem el pensament dels altres és capaç de criminalitzar aquest dret, que és el que fa Espanya: criminalitza la consulta per tal que la resposta, que preveu negativa als seus interessos, no sigui tinguda en compte per les instàncies internacionals. Si no hi ha pregunta, no hi ha resposta, i si no hi ha resposta tot continua igual. L'amo també té prohibit que els esclaus es preguntin si volen ser lliures. És un criminal l'esclau que pregunta i ho és també l'esclau que respon. L'amo, per tant, pot dormir tranquil. Per això estaria bé que Ibarretxe es plantegés d'anar més enllà per tal de fer escac al govern espanyol. No hi ha cap altra manera de fer avançar el món que infringint les lleis injustes, i, per fer-ho, cal estar disposat a arribar fins al final. I fins al final vol dir fixar una data, convidar observadors internacionals i deixar pacíficament que Espanya es posi en evidència davant del món interposant les armes a les urnes. És a dir, usant la seva força en benefici propi per mitjà d'unes imatges que donaran la volta al món. La resta només serveix per consumir temps, que és justament allò que a Espanya li sobra.

Una altra cosa és el rèdit electoral que el rebuig espanyol a la proposta d'Ibarretxe pugui donar al PNB i que probablement ha estat estudiat a fons, però em pregunto si gunyar unes eleccions cada quatre anys i continuar com fins ara és l'aspiració d'un basc conscient dels seus drets. Jo, a aquesta situació d'atzucac, només hi veig un aspecte positiu, i és que sigui un revulsiu que empenyi els bascos a adonar-se que dintre de l'Estat espanyol mai no seran res ni ningú. El futur d'Euskal Herria, el seu únic futur, si veritablement desitja tenir-lo, es troba a l'altra banda del mur de la presó constitucional espanyola. És a dir, fora d'Espanya.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat