21 de Setembre de 2008

Euskal Herria, ara o quan? (1)

No sé si el lehendakari Juan José Ibarretxe és conscient de la frustració que genera en el poble basc l'estratègia política que està seguint aquests darrers anys amb l'anunci d'un referèndum en forma de consulta, però em fa l'efecte que és molt elevada. I no ho dic perquè hi estigui en contra, al contrari, em sembla molt bé -tot i trobar-la excessivament moderada-, sinó perquè la veig mancada de la gosadia necessària que tot gest afirmatiu requereix. Està bé que el lehendakari pugi un per un els esglaons fixats per la legalitat espanyola, encara que només sigui per posar en evidència l'escandalós dèficit democràtic de les seves estructures, però no s'entén que quan és a punt d'arribar a dalt giri cua i baixi precipitadament.

La decisió de celebrar una consulta per saber com vol articular-se políticament el poble basc -només una part d'aquest poble, malauradament- és interessant per deixar en fora de joc l'espanyolisme encarnat pel Partit Popular i pel Partit Socialista d'Euskadi, però tota la seva força s'esmuny si no hi ha voluntat de portar-la a terme. L'advertiment de la possibilitat que vingui el llop només té sentit si hi ha llop. I Espanya sap que no n'hi ha, de llop. Espanya sap que el lehendakari és un polític extraordinàriament disciplinat amb la legalitat vigent, encara que la trobi injusta, i no li té por perquè és previsible, i tot aquell que és previsible és feble.

És cert que l'anunci del lehendakari de recórrer al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg resulta enutjós per a Espanya. No hi ha res que molesti més els nostres veïns que la internacionalització dels seus conflictes colonials; només cal veure la cura que hi posen a emmascarar-los darrere l'eufemisme d'afers interns. Però aquesta mesura, que és llarga i feixuga, trigarà anys a donar algun resultat. Recordem, per exemple, que la sentència amb què l'esmentat Tribunal va condemnar Espanya per no investigar les tortures a quinze independentistes catalans detinguts l'any 1992, en el marc de l'anomenada operació Garzón, no va arribar fins el 2004. Dotze anys després! I el mateix succeirà, probablement, amb la denúncia actual de Martxelo Otamendi, director del diari Berria, per les tortures de què va ser víctima l'any 2003. La trampa legal de tot això, tanmateix, no és que l'aparell judicial sigui lent, que ho és de solemnitat, sinó que no permet passar a instàncies europees sense haver travessat abans tot el laberint jurídic de l'Estat denunciat. I aquest Estat, és clar, ja es preocupa d'alentir-ne el procés interposant recursos i exhaurint tots els terminis. Això significa que el pla B d'Ibarretxe -perquè no en tenia cap més, de pla, oi que no?- no donarà algun fruit fins l'any 2020. És a dir, quan ell tindrà 63 anys i probablement ja estarà retirat de la política activa. Mentrestant, un petit grup de nacionalistes espanyols -altrament coneguts com a Tribunal Constitucional-, es continuaran reunint en un despatx de Madrid per convertir en fum les decisions sobiranes del poble basc i del seu Parlament.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat