13 d'Agost de 2009

ETA i Espanya (i 3)

Confesso que se m'escapen les raons de l'atemptat d'ETA a Calvià, Mallorca. No puc comprendre la relació entre aquest fet i la independència d'Euskal Herria. Trobo irracional la negativa espanyola a negociar un procés de pau, però també em sembla mancada de sentit la perpetració d'un atemptat que només afavoreix l'antidemocràtica il·legalització de partits i la recent tupinada que el Partit Socialista i el Partit Popular han dut a terme a Euskadi per aconseguir el poder. No ho entenc, sincerament, perquè tal com estan les coses crec que és des de dintre, emprant les regles del sistema, per tramposes que siguin, l'única manera de posar en evidència la democràcia totalitària espanyola. Sobretot després que la Unió Europea ja ha demostrat que tot i que no admet tupinades al seu Parlament -autoritzant la participació política d'Iniciativa Internacionalista- fa els ulls grossos quan són de caràcter domèstic en algun dels estats membres. Tot plegat m'empeny a reproduir la frase que tant enrenou va causar quan la vaig dir l'any 2004 en un acte a Madrid: "Si ETA no existís el nacionalisme espanyol l'hauria d'inventar". Avui, cinc anys després, cal preguntar-se: De quina altra manera podria justificar Espanya la il·legalització de l'esquerra abertzale? Com, si no, hagués estat lehendakari Patxi López i ordit el que ja és una realitat, el fre a l'euskaldunització del país i el retrocés en matèria educativa des d'un punt de vista bascocèntric?

Israel va dir que mai no negociaria amb Palestina i ho ha acabat fent, el govern britànic va enviar milers de soldats a Irlanda del Nord i va acabar dialogant, El Salvador va ser escenari d'una Guerra Civil que va durar dotze anys i que va causar 75.000 morts i els dos bàndols van acabar asseguts a una taula de negociació, Nelson Mandela va ser empresonat durant un quart de segle i en sortir va ser president de Sud-àfrica tot renunciant a la venjança... I així podríem continuar perquè aquesta és l'única sortida, la paraula. Així com el moviment sud-africà de lluita contra l'opressió va cercar la pau quan va comprendre que la violència no sols no afeblia el règim sinó que era una coartada per al retall de les llibertats, així també ETA ha de fer el mateix. Per a dialogar, això sí, calen dos. Cal que ETA, a més de fer un gest significatiu a favor de la pau, admeti la inoperància de la violència i que Espanya, a més d'acceptar el dret de tots els pobles a decidir el seu destí, comprengui que en l'odi a aquest dret hi ha el germen del conflicte.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat