09 d'Agost de 2009

ETA i Espanya (2)

No hi ha dubte que el fracàs dels diferents governs espanyols en la lluita contra ETA és equivalent al fracàs d'ETA contra Espanya. Cinquanta anys de lluita sense aconseguir la independència del País Basc hauria de ser per a ETA motiu de reflexió. Malauradament, tanmateix, tampoc en aquesta banda no sembla haver-hi algú disposat a prendre un camí més racional. I així passen els anys, uns anys durant els quals ambdues parts, ja sigui per la pèrdua de vides humanes o per decennis a la presó, es converteixen en víctimes de la seva pròpia obstinació. Avui dia, a la Unió Europea, una organització armada com ETA -o com ho va ser l'IRA a Irlanda del Nord- pot tenir vida, però no èxit. L'IRA, certament, va abandonar la lluita armada després d'un procés de pau, però la naturalesa democràtica de l'altra part negociadora, el govern britànic, estava molt per sobre del tradicional absolutisme espanyol. D'aquí prové el fet que després de l'acord de pacificació signat el 1998, l'article 3 de la Constitució de la República d'Irlanda expliciti que el país no renuncia a la seva reunificació i accepti que s'aconseguirà "amb el consentiment de la majoria del poble, expressat democràticament, en ambdues jurisdiccions de l'illa". Algú s'imagina quelcom de semblant per part espanyola en relació a Euskal Herria? Si Espanya ni tan sols compleix la seva pròpia Llei de Penitenciaria, que l'obliga a l'acostament de presos, ¿com acceptarà el dret del poble basc a autodeterminar-se? Com pot negociar un procés de pau un Estat que criminalitza el diàleg i que no preveu cap més opció que la rendició i la humiliació de l'adversari?

La coartada espanyola, com sabem, consisteix a no reconèixer el conflicte. Si no hi ha nació basca, no hi ha conflicte polític, només hi ha assassins. I els assassins són matèria policíaca, no pas política. Aquí s'acaba tot. O, millor dit, aquí comença tot, ja que el fruit d'aquesta mentalitat no ha aportat res més que sang, desolació i mort durant cinquanta anys i una espiral de violència, incloent-hi el terrorisme d'Estat amb els seus 28 assassinats, les seves tortures sagnants i els seus delictes de suborn comesos per individus que, pel sol fet de ser del GAL en lloc d'ETA, han estat excarcerats.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat