21 d'Agost de 2008

Espanyolisme amb aval catalanista

Si no fan un canvi de rumb -i sembla improbable que el facin-, ERC i ICV van a la deriva electoral. ERC pot passar de 21 diputats a només 15 o 12, i ICV es pot convertir en una força merament testimonial. I el pitjor és que no és culpa dels seus adversaris, sinó d'elles mateixes. Han estat elles les qui han decidit convertir-se en l'aval del PSC i donar-li carta de naturalesa catalanista en el segon tripartit. El projecte polític del PSC és el mateix que el del PSOE, i el del PSOE, no ens enganyem, és una còpia acolorida del del PP. L'única diferència entre ambdós projectes és que el del PP és més honest perquè no menteix. El socialista, en canvi, més sibil·lí, avança vers el seu objectiu per mitjà d'aproximacions successives d'aparença imperceptible però devastadores. L'última la trobem en la desaparició de les sigles al·lusives al País Valencià en la denominació del PSPV-PSOE. "És per oferir una imatge de renovació", han dit. És a dir, que el Partit Socialista es renova anant cap enrere fins a situar-se en ple franquisme. De fet, un dels objectius del seu projecte espanyolitzador -ja es pot sentir en boca de molts socialistes- és el canvi de denominació de Catalunya pel de Comunitat Catalana.

Aquest és el partit al qual ERC ha lliurat el govern del país. Un Partit Socialista tradicionalment perdedor a Catalunya que necessitava l'aval dels independentistes, per una banda, i dels ecologistes, per l'altra, per presentar-se com una força "catalanista i d'esquerres". I mentre el PSC es dedica a espanyolitzar el país dient que aquesta és "la Catalunya que sap on va", la direcció d'ERC, a través del seu secretari general, Joan Ridao, ens diu que el PSC s'ha catalanitzat. Arribats aquí, però, hom ja no sap si ERC se'n riu de nosaltres o ha decidit suïcidar-se, perquè la percepció que tenen bona part dels seus votants -recordem la trompada que va patir en les passades eleccions- no és que el PSC s'hagi catalanitzat, sinó que ha estat ERC qui s'ha espanyolitzat. Pel que fa a ICV, les declaracions del seu secretari general, Jordi Guillot, dient a ERC que no convé "posar línies vermelles" al govern i emplaçant els seus socis a fer que el tripartit no sigui un accident en la història de Catalunya són prou eloqüents. ICV necessita el PSC com l'aire que respira, perquè és l'únic partit que li garanteix una sobredimensió de la seva representativitat real. Això no obstant, cal agrair la clarividència de Guillot en percebre que el segon tripartit serà vist per la història com un accident. El problema és que aquest accident no afectarà només els qui l'han causat, sinó tot un país.

Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat