20 de Març de 2011

Espanya: democràcia cosmètica, no real

A falta de proves, el govern espanyol s'ha vist obligat a recórrer al judici d'intencions dient que Sortu "no és un partit", sinó "l'intent desesperat d'aparentar formalment el compliment de la llei per mantenir a la desesperada la presència d'ETA en un horitzó polític que sap que no portarà enlloc". I, ja en ple deliri, ha afegit que Sortu forma part de l'estratègia d'ETA i que el seu rebuig a la violència és "cosmètic, retòric i instrumental, no real". És a dir, que a Espanya no en té prou que Sortu condemni la violència d'ETA, que és el que exigien les sentències judicials a l'esquerra abertzale. Ara, a més, Espanya vol que l'esquerra abertzale renunciï a la seva ideologia i que faci apostasia de la defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles. Arribats en aquest punt, crec que val la pena aturar-se en les cinc suposades connexions de Sortu amb ETA, adduïdes per l'esmentat govern.

• Connexió 1) Sortu "és" ETA perquè en una conversa a la presó entre l'advocat José María Compains, membre de Sortu, i el seu fill Eneko comenten: "Els tenim on volíem". Ja està, només això. Quina frase tan terrible, oi? Si en lloc de bascos fossin tibetans, a la Xina potser els condemnarien a mort per dir una cosa així. Això no obstant, és just el mateix que diuen milers de persones a Euskal Herria i a Catalunya: Ara que la violència s'ha acabat és quan socialistes i populars s'estan revelant com el que són realment, partits que instrumentalitzen ETA amb finalitats electorals.

• Connexió 2) El nom de Sonia Respaldiza, membre de Sortu, apareix citat en documents intervinguts a un membre d'ETA en els quals es diu que "podria incloure fins i tot la seva integració en un escamot armat", cosa que demostraria l'"alt grau de radicalitat" de Respaldiza. Curiosa acusació, aquesta, atès que és obvi que en un Estat de dret ningú no pot ser acusat del que "podria" fer. Si això fos possible, tothom seria a la presó. Un ésser humà únicament ha de retre comptes dels seus actes, mai dels seus pensaments, perquè només els règims totalitaris jutgen les persones més enllà dels fets. Pel que fa a la prohibició de participació electoral d'un partit basant-se en la suposada "radicalitat" de pensament d'un dels seus membres provoca vergonya aliena.

• Connexió 3) L'assistència dels advocats Iñaki Goyoaga i Arantza Zulueta a l'acte de presentació de Sortu a Bilbao, el 7 de febrer de 2011, atès que, segons el govern, Zulueta "va ser una estreta i fidel col·laboradora d'ETA". Curiosos arguments, aquests. Si Zulueta forma part d'ETA, com és que no és a la presó? Se n'ha escapat, potser, o és una persona lliure? I si és lliure, no té dret a anar on li vingui de gust com la resta dels assistents de l'acte esmentat? La praxi del govern espanyol, en aquest cas, recorda força la del franquisme, quan criminalitzava els assistents als recitals de Lluís Llach o Raimon pel sol fet de ser-hi.

• Connexió 4) José Javier Artola, membre de Sortu, té un compte bancari de la Caja Laboral Popular que va ser utilitzat "per al dipòsit de fons destinats a ajudar el col·lectiu de presos d'ETA". Des de quan és un crim ajudar econòmicament les famílies de presos obligades a pagar els costos injustos que els imposa el govern espanyol per poder visitar els seus parents lluny del País Basc?

• Connexió 5) Els qui van registrar els estatuts de Sortu el 9 de febrer de 2011 es van desplaçar a Madrid "utilitzant vehicles llogats per dues persones relacionades amb ETA-Batasuna, una d'elles condemnada per delicte continuat de terrorisme i actualment processada per integració en organització armada". En quin article diu la llei que una persona lliure, encara que estigui processada, no pot llogar un cotxe? Quina il·legalitat van cometre les persones que anaven en aquell cotxe i que no estan processades per res? És il·legal desplaçar-se a Madrid en cotxe llogat per registrar uns estatuts?

Per tot plegat, sembla obvi que les manifestacions, per multitudinàries que siguin, no canviaran les coses. A Catalunya estem doctorats en manifestacions i no hem aconseguit absolutament res. És molt millor concentrar les energies en una cosa més efectiva, como ara una denúncia internacional ben canalitzada dels obstacles que PSOE i PP, en el seu intent de repartir-se el poder, estan posant a la participació electoral de persones lliures al País Basc. No hi ha res que irriti més España que la projecció d'allò que realment és: una democràcia cosmètica, retòrica, instrumental, no real.

Victor Alexandre
www.victoralexandre.cat