08 de Juny de 2008

ERC, el triomf del continuisme

Cal felicitar Joan Puigcercós i Joan Ridao, nou president i nou secretari general d’ERC, respectivament, per haver estat la candidatura més votada per la militància en el darrer congrés nacional del partit. A partir d’ara seran ells els qui conduiran les regnes republicanes. Ha triomfat, per tant, el continuisme i ha perdut la renovació. Una altra cosa són les amargues conseqüències que aquest resultat pot arribar a tenir per a ERC en les eleccions del 2010. De moment, però, s’ha produït la mateixa paradoxa que en les darreres eleccions espanyoles. Si en aquella ocasió la majoria va donar el seu vot als responsables del caos de les infraestructures, ara ha estat també la majoria qui ha votat a favor dels responsables de la debacle electoral del passat 9 de març. El masoquisme, ja ho sabem, és un univers que no té límits. O no és cert que és justament el masoquisme el paradigma de la paradoxa?

Des d’aquest punt de vista, cal reconèixer-ho, no hi ha hagut sorpreses quant a resultats. Ha guanyat la candidatura que controla l’aparell del partit i que, directament o indirecta, abasta unes dues mil persones. Ara bé, la candidatura de Reagrupament n’ha sortit molt reforçada. Sobretot tenint en compte que la manca de mitjans amb què partien ja marcava una diferència abismal amb les candidatures continuistes. Fixem-nos que, comparada amb elles, la presència mediàtica de Joan Carretero i Rut Carandell ha estat insignificant. I si a això hi afegim la campanya de desqualificacions personals contra el primer orquestrada pel PSC, amb José Zaragoza i Joan Ferran al capdavant, només un miracle podia donar la victòria a Reagrupament. Per això té tant de valor el resultat que ha obtingut, perquè no és cert que, com ha dit algun candidat, ara s’ha demostrat que hi ha moltes sensibilitats dins del partit. No. De sensibilitats només n’hi ha dues, la continuista i la renovadora. I ha guanyat la primera. El problema d’aquesta candidatura és que tenir el control del partit no implica tenir el control dels electors, i els electors ja van dir el 9 de març que el continuisme no és el camí. Hi ha, per tant, un gran divorci entre la direcció d’ERC i el seu electorat. De moment, els qui, mancats d’arguments, van elaborar una mentida oficial segons la qual Joan Carretero era el candidat de CiU van cometre un error que aviat se’ls girarà en contra. El veritable candidat republicà de CiU no ha estat pas Carretero sinó el continuisme, ja que serà aquest últim, i no el primer, qui li donarà els vots en les properes eleccions.

Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat