01 d'Agost de 2011

Els immigrants

Les declaracions de l'alcalde de Salt (Gironès), Jaume Torramadé, sobre la immigració al seu municipi han aixecat molta polèmica, però han servit per promoure un debat molt necessari i que la classe política defuig o hi passa de puntetes. Les declaracions de Torramadé són aquestes:

• "El de Pedralbes no sap què és un conflicte a la seva escala, que el veí no pagui, que hi hagi conflictes de convivència. La part bona sí que la sap, la part dolenta la tenen uns altres."

• "A Salt, dels nouvinguts, hi treballa molt poca gent, treballen a municipis del voltant. A aquests municipis els interessa la mà d'obra, però tots els temes d'escolarització, sanitat, de convivència els ha de resoldre Salt. Si aquest és un tema de país, potser que ho compartim tots una mica."

• "És normal que les escoles de Salt tinguin un 60% o un 100% d'immigració i els pobles del voltant estiguin en el zero o a l'u per cent? És just per a aquests nens que provenen de la immigració que només vegin altres nens que provenen de la immigració? No seria millor que compartissin el model de país amb nens autòctons?"

• "Sap què pot passar, quan els marroquins tinguin dret a vot? Que, a part dels partits tradicionals, acabem tenint quatre o cinc regidors de Plataforma per Catalunya i tres o quatre d'un partit promarroquí, i aquesta situació no serà gens bona, generarà més conflicte."

• "Si en aquestes últimes eleccions municipals, els marroquins haguessin pogut votar, suposo que avui jo no seria alcalde de Salt."

Certament, és molt negatiu que la immigració es concentri en uns llocs específics, ja que això l'allunya de la compenetració amb el país i capgira de dalt a baix la vida local, que se sent desbordada. Malgrat això, els polítics, sempre amb la calculadora a la mà, fugen d'estudi. I és preocupant, perquè quan en un municipi o país la població nouvinguda supera l'autòctona, cal deixar de parlar d'immigració i dir les coses pel seu nom. Es tracta de repoblació.

De tota manera, l'existència d'aquest problema, que és polític, no ha d'esdevenir un problema social que afecti persones que no hi tenen res a veure. Ho dic en el sentit que els nouvinguts, amb papers o sense, no tenen cap culpa que Catalunya sigui una nació infantívola incapaç de dotar-se d'estructures d'Estat. Aquest és un conflicte intern que només un procés de maduresa podrà resoldre. Un procés, val a dir-ho, que alguns partits estan molt lluny de fer. Mentrestant, cal no cedir a les pressions d'una xenofòbia que, ves per on, sovint és promoguda per persones que han oblidat que els seus pares o avis també van ser immigrants. És grotesc, per tant, que el Partit Popular digui que només es pot empadronar "les persones que estiguin en situació regular". Deu pensar que l'empadronament és un privilegi i que, com a tal, no pot ser concedit a aquestes persones. Encara bo que les considera persones. Doncs no, l'empadronament no és un privilegi. L'empadronament és una eina de la qual se serveix un govern municipal per saber la seva població real. I això també inclou aquelles persones que el Partit Popular defineix com "entrades per la finestra".

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat