08 de Febrer de 2009

El problema català a Europa és Espanya

Interessantíssima l'entrevista que el diari Avui feia recentment a l'eurodiputada socialista Anna Terrón, delegada del govern de Catalunya a la Unió Europea. Interessantíssima, perquè després de llegir el que hi diu l'entrevistada encara resulta més estimulant saber que CiU i ERC presentaran Ramon Tremosa i Oriol Junqueras, respectivament, com a candidats a les properes eleccions europees. I és que tot és llegir les declaracions de la senyora Terrón i adonar-nos de fins a quin punt urgeix la presència de catalans no espanyolistes a Brussel·les. Sobretot després de conèixer l'informe del Cercle d'Estudis Sobiranistes, segons el qual el govern de Zapatero incompleix el 90% dels acords del 2005 que havien de possibilitar l'ús de la llengua catalana a les institucions europees. Han transcorregut més de vint anys d'ençà que l'Estat espanyol va ingressar a la Unió i fins ara no ha fet res -res de res- per oficialitzar la nostra llengua. La seva sí que l'ha oficialitzada, però la catalana li produeix nàusees. En tot aquest temps, ha votat a favor de l'oficialitat de totes les llengües que s'hi han presentat, incloses el romanès, el bulgar i el gaèlic, però no ha sol·licitat mai la reforma del Reglament 1/58 per oficialitzar la llengua pròpia de Catalunya.

Tampoc no ha servit de res que durant uns anys l'eurocambra fos presidida per un català. Al contrari. Tenint en compte que aquest president era Josep Borrell, la seva presència allí, lluny de ser un privilegi, va ser un obstacle afegit. N'hi ha prou de recordar com feia callar Bernat Joan cada cop que aquest, en qualitat de diputat europeu, s'expressava en una llengua europea anomenada català. Tanmateix, sense el més mínim sentit del ridícul, la senyora Terrón qualifica Borrell de defensor de la llengua catalana (!) i justifica la prohibició totalitària d'aquesta llengua al Congrés i al Senat espanyols.

El desvergonyiment i el cinisme, ja ho sabem, són marca de fàbrica del Partit Socialista. Per això la senyora Terrón, diputada hispanocèntrica que constitueix per si mateixa un mur contra l'oficialitat del català, es permet menystenir Tremosa i Junqueras dient que el problema de la llengua no s'ha de resoldre a Europa per la senzilla raó que el català no sols no té cap problema sinó que, segons ella, és "la solució". I hi afegeix que "som una societat plurilingüe i un laboratori de multilingüisme que pot contribuir a la pluriculturalitat europea". Déu n'hi do. Es pot ser més delirant, però no més cínic. D'entrada, el plurilingüisme de què parla Terrón és rotundament fals. A Catalunya hi ha una llengua obligatòria, que és l'espanyol, i una llengua ornamental, que és el català; a Catalunya hi ha unes persones que parlen català i espanyol i unes altres que només parlen espanyol; a Catalunya hi ha unes persones obligades a saber dues llengües per tal que altres persones només n'hagin de saber una; a Catalunya hi ha una llengua espanyola que s'imposa en tots els àmbits de la vida quotidiana i una llengua catalana que sobreviu amb respiració assistida gràcies a un valuós conjunt de voluntats individuals; a Catalunya hi ha una llengua políticament i negativament connotada i un laboratori socialista que té com a objectiu la seva mort mitjançant l'aculturació de la immigració en clau i en llengua espanyoles. Aquesta és l'autèntica realitat. Una realitat que la senyora Terrón amaga perquè tant ella com el seu partit saben perfectament quin és el dictamen científic de la lingüística sobre aquesta qüestió: la convivència entre una llengua forta i una llengua feble implica, invariablement, la mort de la feble. La ciència naturalista també diu el mateix, però ho fa de manera més gràfica: el peix gros es menja el petit. No és estrany que Anna Terrón estigui amoïnada per l'arribada de catalans sobiranistes a Brussel·les. A ningú no li agrada que el posin en evidència.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat