12 de Maig de 2011

El fracàs espanyol al País Basc

L'intent espanyol de criminalització de Bildu, associant-la a ETA per impedir la seva participació en les eleccions municipals d'aquest 22-M, era tan escandalosament antidemocràtic que els seus autors, el Partit Socialista i el Partit Popular, no han tingut més remei que fer marxa enrere representant cadascú -això ho fan molt bé- la famosa comèdia del policia bo i el policia dolent. I és que aquests darrers mesos han estat per a ells un banc de proves per veure fins on podien arribar amb el seu pla diabòlic, tibant la corda fins a l'últim segon i observant la reacció de l'anomenada opinió pública. Si aquesta hagués estat submisa o indiferent, no tinguem cap dubte que ara mateix Bildu estaria il·legalitzada. Però la magnitud de l'escàndol internacional que els venia al damunt, prohibint la presència d'Eusko Alkartasuna a les urnes -un partit fundat per un exlehendakari i que sempre ha condemnat la violència-, era massa gran perquè s'atrevissin a arribar fins el final. I no s'han atrevit. Sobretot tenint en compte la ferma decisió de l'esquerra abertzale de sol·licitar a Europa la impugnació de les eleccions per tal de desemmascarar-ne el complot i mostrar Espanya com el que realment és, una democràcia totalitària en la qual els poders legislatiu, executiu i judicial són una mateixa cosa i on es prohibeix la participació política de ciutadans lliures mitjançant conjectures, difamacions i judicis d'intencions. Bildu ho va expressar amb claredat: "Es tracta d'una decisió exclusivament política el màxim responsable de la qual és el PSOE". Recordem, en aquest sentit, l'esperpèntic i totalitari comportament del president del Congrés espanyol, José Bono, amb el suport del PSOE i del PP, prohibint una roda de premsa de Bildu, vetant fins i tot l'entrada al recinte als seus representants i qualificant-los de "testaferros" d'ETA.

Patxi López, lehendakari per frau electoral espanyol, no és diferent de José Bono, però necessita aparentar-ho perquè no és el mateix negar drets democràtics a la nació basca vivint a Madrid que fer-ho vivint a Vitòria. Per això ha jugat a fer-se el demòcrata afirmant que "ni EA ni Alternatiba" són ETA, mentre el portaveu del seu partit, José Pastor, atacava el PNB acusant-lo d'estar "encantat" que Bildu no es pogués presentar a les eleccions i d'exercir de "salvador" posant-se al capdavant de la manifestació abertzale per captar-ne l'electorat". Doncs, renoi, té gràcia que això ho digui precisament el portaveu del partit que ha necessitat emmordassar una part del poble basc per poder governar Euskadi. Al final, tanmateix, només conèixer-se la sentència del Tribunal Constitucional favorable a la participació electoral de Bildu, va aparèixer l'autèntic Patxi López demanant que es deixés "de fer la campanya" a aquesta coalició, "que ha ocupat tot l'espai sense fer res" i que es parlés de "les coses que realment importen a la gent". El mateix discurs del PP. I es que a López no li importa que s'emmordassi ciutadans del seu país, si la mordassa serveix per fer-lo lehendakari. La seva veritable preocupació és que Bildu atreu l'atenció mediàtica i, per tant, resta protagonisme al seu partit. És a dir, que primer et criminalitzen i després, quan et restitueixen l'honor, t'acusen de fer-ho públic. Per sort, el pas de López per Ajuria Enea serà breu i els seus quatre anys espanyolitzadors -caça de bruixes euskaldunes inclosa-, quedaran reduïts en la història basca a disset lletres i una coma. "Patxi López, el fugaç".

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat