10 de Maig de 2010

El Col·legi Alemany de José Montilla

No fa gaire, e-notícies es feia ressò de la publicació del llibre de Gabriel Pernau Descobrint Montilla. El somni català del president de la Generalitat -llibre fet a major glòria del personatge-, i recollia les declaracions de la seva esposa Anna Hernández sobre determinats aspectes de la vida privada de tots dos. Res que no se sàpiga, com passa sempre en aquesta mena de panegírics destinats al consum intern de la família i del partit. Amb tot, el lector hi pot trobar algun element força il·lustratiu de les mans en les quals es troba el país. Per exemple els comentaris relatius a l'escolarització dels seus fills i al Col·legi Alemany, un col·legi que, a més de ser elitista, dedica a la llengua catalana un paper merament residual. De fet, el nom oficial del Col·legi ja és tota una declaració de principis en aquest sentit: "Deutsche Schule Barcelona/Colegio Alemán de Barcelona". I és que tots els continguts informatius, absolutament tots, estan en alemany i en espanyol, incloent-hi el PDF de sis pàgines que es pot consultar a través del seu web. L'únic vestigi de la llengua pròpia del país és el nom del municipi on es troba el centre: Esplugues de Llobregat.

En el text que en recull l'estructura hi ha perles com aquestes: 1) "Ensenyament primari, 1r i 2n cicle: L'alemany i l'espanyol s'ensenyen segons els criteris de llengua materna". 2) "Accés a la Universitat: Aquests cursos, de caràcter voluntari, estan especialment recomanats per a aquells alumnes que es quedin a estudiar a Espanya ja que en ells s'impartiran coneixements exigits pel pla d'estudis espanyol, juntament amb la utilització terminològica específica en castellà". En altres paraules, el Col·legi Alemany de Barcelona adopta amb Catalunya i la seva llengua la mateixa actitud despòtica i de menyspreu que els colonitzadors europeus adopten a l'Àfrica amb les llengües indígenes. La paradoxa, ves per on, és que aquesta llengua indígena que el Col·legi i les autoritats alemanyes menyspreen aquí -tots els centres depenen del Ministeri alemany d'Afers Exteriors- és la setena de la Unió Europea, per davant del portuguès, del suec, del danès o del finès, la qual cosa convida a fer-li la següent pregunta: el portuguès, el suec, el danès o el finès reben el mateix tracte que el català en els col·legis alemanys dels països respectius? Seria interessant saber si el Col·legi Alemany de Copenhaguen, posem per cas, dedica el mateix tracte a la llengua danesa que la seu de Barcelona dedica al català. Ho dic perquè, si fos així, als alumnes els passaria exactament el mateix que als fills de José Montilla i Anna Hernández, que, com reconeix aquesta última, "quan l'escriuen [català], fan moltes faltes". No pot ser de cap altra manera tenint en compte la informació que ens dóna la primera dama: "Fan poc català, aquesta és la veritat; una hora a la setmana és poquíssim". I es queda tan tranquil·la.

Una hora a la setmana no és poc, senyora Hernández, és miserable. Algú s'imagina que Alemanya permetria que els col·legis estrangers establerts al seu país fessin només una hora a la setmana d'alemany? Sembla un acudit, oi? Doncs Catalunya no sols permet aquest tracte humiliant al català en el Col·legi Alemany, sinó que el president i la seva senyora hi porten els fills i ho expliquen com si fos la cosa més meravellosa del món. "Prefereixo que sàpiguen alemany", diu la senyora Hernández. Està bé. D'aquesta manera, quan siguin grans i es vegin obligats a escriure unes paraules en el llibre d'honor d'alguna entitat catalana, podran treure's un paperet de la butxaca i, com fa el seu pare, copiar el text que un funcionari prèviament els haurà escrit.

Aquest és, en definitiva, el missatge que transmet a la ciutadania el president de Catalunya, un home que governa el país amb només un 15% dels vots del cens: rebuig descarat a l'escola pública i menyspreu absolut per la llengua catalana.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat