01 de Juliol de 2010

El català a Perpinyà

Qui diu que no hi ha bones notícies? Les relatives als Països Catalans o a la seva llengua apareixen amb comptagotes, certament, però n'hi ha. I una d'elles és l'aprovació, per unanimitat, a l'Ajuntament de Perpinyà de la Carta municipal demanant que la llengua catalana sigui oficial a la Catalunya del Nord. Evidentment, no es tracta de cap pas de gegant. És només un gest polític que encara ha de fer un llarg camí per donar fruits tangibles, però n'hi ha prou que recordem com n'era, de dramàtica, la situació uns anys enrere perquè valorem aquest petit avenç en la seva justa mesura. La idea és que els 228 municipis restants del nostre nord facin el mateix i que, tot aprofitant la predisposició social que hi ha a favor d'una presència més gran del català, aquest no s'aturi a la xarxa d'escoles La Bressola, sinó que abasti totes les àrees de l'ensenyament fins a la Universitat.

Un altra cosa és que des de la Catalunya del Sud no es treballi a fons per afavorir la interrelació amb la del nord. El principal problema, en aquest cas, són els límits mentals provocats per la frontera hispanofrancesa que les divideix. Són els mateixos límits mentals que fan que TV3 visqui aliena a la realitat de les comarques nord-catalanes i que la seva presència en els Telenotícies sigui merament testimonial. Si hi pensem uns instants, de seguida ens adonarem que és vergonyós que una capital tan dinàmica i de tanta importància en el conjunt dels Països Catalans, com és Perpinyà, tingui menys presència en la nostra televisió nacional que una ciutat d'un altre país, com ara Saragossa. Però és així. Significa això que a Perpinyà no hi passa mai res? O que a Saragossa hi passen més coses que a tota la Catalunya del Nord? No, és clar. Naturalment que hi passen coses, en aquella part del món, però les coses que hi passen són menystingudes i considerades irrellevants pels serveis informatius de l'emissora davant les produïdes a Almeria, Burgos, Màlaga, Saragossa o Sevilla, posem per cas. És a dir, que un accident, un robatori o una dona maltractada en aquestes ciutats sempre serà més important que un accident, un robatori o una dona maltractada a Perpinyà. Es tracta, en definitiva, de fomentar el distanciament entre catalans del nord i catalans del sud, de manera que aquests últims interioritzin que són espanyols i que el seu marc és Espanya i que, per tant, Almeria, Burgos, Màlaga, Saragossa o Sevilla formen part de la seva realitat nacional. Tot molt d'acord amb la ideologia nacionalista espanyola del Partit Socialista, que és qui en té el control.

Una de les peces clau d'aquesta sibil·lina política espanyolitzadora és la negativa a subtitular les persones que s'expressen en espanyol a TV3. De res no han servit les contínues queixes nord-catalanes dient que no entenen aquesta llengua i demanant que se'ls respecti. TV3, però, no sols no els respecta, sinó que els menysprea. En aquest sentit, té gràcia la manera com va fugir d'estudi Mònica Terribas l'any 2008 a la Universitat d'Estiu de Prada de Conflent quan els presents van blasmar l'espanyolització de l'emissora. Terribas va dir que es tractava d'una "percepció totalment subjectiva". I quan li van preguntar per quina raó l'espanyol apareix sempre sense subtitular la seva resposta va ser que "sempre s'ha fet així". Resposta brillant, sí senyor. Sort que al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut persones que, a diferència de Terribas, s'han replantejat tot allò que "sempre s'havia fet així". Altrament, sense anar més lluny, ella, ara mateix, no seria directora de TV3, ja que encara no s'hauria inventat la televisió.

Per això cal agrair que, mentre es margina una part del país, aquesta mateixa part s'organitza i fa accions com la de l'Ajuntament de Perpinyà per normalitzar allò que l'Estat francès i TV3 volen destruir.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat