|
18 de Maig del 2009
El més interessant de la xiulada que catalans i bascos van dedicar a l'himne i al monarca espanyols en la final de la Copa del Rei, a València, no ha estat l'acte en si mateix -per bé que ho és, i molt, d'interessant-, sinó les reaccions que ha generat. N'hi ha prou de recollir-ne algunes per veure l'èxit esclatant de l'operació. D'una banda, hi trobem les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, negant cap consigna governamental per amagar allò que tothom sabia que passaria, així com la destitució de Julián Reyes, cap d'Esports de TVE, com a responsable de la transmissió. Val la... 24 d'Agost del 2009
El gran tema d'aquests darrers dies a Catalunya ha estat, i encara ho és, el del finançament. L'acord entre el govern espanyol i el govern català es va fer públic la nit del 12 de juliol i des d'aleshores tots els mitjans de comunicació controlats pel tripartit no han parat de cantar-nos-en les excel·lències. Es tracta d'un finançament "megaespectacular" i "galàctic" ha dit el portaveu socialista Miquel Iceta amb grandiloqüència. Grandiloqüència per dues raons. Una, perquè les seves paraules falsegen la veritat; i dues, perquè el temps s'encarregarà de ridiculitzar-les. Francament, crida l'atenció aquesta... 15 de Novembre del 2009
Ja comencen a arribar filtracions sobre la sentència del Tribunal Constitucional espanyol amb relació a l'Estatut de Catalunya per bé que probablement encara trigarà a ser ferma i a fer-se pública. Com informava recentment e-notícies, sembla que la majoria dels magistrats que integren l'esmentat Tribunal -sis de deu- rebutgen el terme nació, els drets històrics i l'equiparació del català amb l'espanyol. És a dir, que, conscients que el galdós i decadent imperi que representen és incompatible amb el reconeixement de la nació catalana, no els queda altre remei que... 12 de Maig del 2010
El passat 5 de maig, a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona, es va presentar el llibre Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional (Afers, 2010) que és un recull de les jornades que es van celebrar el 2009 a Fraga (Baix Cinca) sobre psicologia i identitat nacional i que formen part d'un cicle que, iniciat l'any 2000, ha tingut com a escenari Arenys de Mar, Carlet, Gandia, Girona, Mequinensa i Sueca. Si en parlo és per dues raons: per l'interès de les reflexions que conté i perquè, malgrat això, passarà desapercebut a la immensa majoria de lectors. En les seves pàgines... 07 de Juny del 2010
Arran de les immediates eleccions a la presidència del FC Barcelona, són molts els mitjans de comunicació que ofereixen entrevistes amb els diferents candidats i gairebé tots coincideixen a preguntar-los què en pensen de la relació entre política i esport. Això, és obvi, prové de la galdosa cantarella que diu que Joan Laporta se serveix del Barça per fer política. Ja sabem que quan un president del Barça diu que és independentista fa política, però si diu que és espanyol -o no diu res i accepta el statu quo, que és el mateix- aleshores no. Aleshores només fa esport. És la mateixa cantarella que diu que Laporta utilitza el club per... 04 de Juliol del 2010
Sense faltar al respecte ni desmerèixer la bona fe de les persones que, volent la independència de Catalunya, assistiran a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona, en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut, només puc dir que em sembla un acte estèril. Un acte propi de qui, empès per una flamarada emocional, creu que ha de fer alguna cosa sense saber ben bé què. "No ens podem quedar callats", seria la frase més definitòria d'aquest estat d'ànim. I com que el sentiment d'impotència diu que "no ens podem quedar callats", optem... 11 de Juliol del 2010
Cal felicitar Òmnium Cultural i la resta d'entitats organitzadores de la manifestació del passat dia 10 per la fermesa que han demostrat -malgrat alguna concessió- no cedint a les pressions del Partit Socialista per tal que retiressin el lema "Som una nació; nosaltres decidim". La fermesa sovinteja tan poc en aquest país i té tants enemics que quan apareix cal agrair-la. A més, el prestigi d'Òmnium a Catalunya és tan elevat que una capitulació en aquest cas no sols no s'hauria entès sinó que hauria generat una gran frustració col·lectiva.Jo, tanmateix, ja vaig dir no fa gaire que no sóc partidari de fer més manifestacions com a única...
Continuar llegint...
05 d'Agost del 2010
Hi ha dues reaccions molt divertides després d'una gran manifestació. La primera és la d'alguns polítics, que, com de costum, intenten fer-se-la seva i tergiversar-ne el missatge. N'hi ha, fins i tot, com el Partit Socialista, que exigeixen als convocants que els posin en el lloc d'honor i que els coaccionen perquè en canviïn el lema. Increïble, però cert. De fet, és el mateix partit que, apropiant-se del pensament d'un milió i mig de manifestants la immensa majoria dels quals cridaven "independència", diu que va ser una manifestació contra el PP. S'ha de reconèixer que com a acudit és bo. L'altra reacció divertida és la dels espanyolistes... 09 de Setembre del 2010
S'equivoquen, i ho saben, els qui diuen que Catalunya és un país que celebra la diada nacional el dia de la derrota més gran de la seva història. Això no és cert. Una cosa és commemorar, fer memòria solemne d'un esdeveniment, i una altra celebrar, com a sinònim de festejar. Interessadament, algunes persones confonen commemoració amb celebració perquè no els plau la raó vertadera, que és la voluntat permanent de la nació catalana de mantenir viu el record de la desfeta de l'11 de setembre de 1714 -lligada, com sabem prou bé, a la del 25 d'abril de 1707, al País Valencià, i a la de l'11 de juliol de 1715, a Mallorca i a les Pitiüses- amb la certesa... 08 de Novembre del 2010
La mort de Joan Solà ha estat una pèrdua immensa per al país. I no ho dic només, perquè hagi estat una mort prematura, a 70 anys, sinó perquè Solà pertanyia a aquella mena de persones sense les quals la nació catalana ja no existiria. Estimat indistintament, tant pels seus alumnes de la Universitat de Barcelona com pels qui treballen pels drets de la nostra llengua i per la plenitud nacional de Catalunya, Solà era un referent molt valuós. Un referent de fermesa, d'autoestima i de coherència en un marc social que premia la covardia, la buidor comunicativa, la manca de compromís i la no implicació política. Presoners d'un govern tripartit i regionalista que ha degradat el país fins a... ![]() |
|
| Nom: | |
| Víctor Alexandre | |
| Lloc: | |
| Barcelona - Països Catalans | |
| Veure el meu perfil | |
2012
| Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2009
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2008
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Víctor Alexandre