01 de Setembre del 2008

Carta oberta a Jordi Pujol

L'any 2003, en el llibre Senyor President -que no era (ni és) un llibre sobre vós, sinó una metàfora de tots els catalans-, us feia unes preguntes que mai no m'heu contestat. També us deia que "puc entendre que la vostra formació us empenyi a sentir-vos redemptor d'Espanya pel fet de contribuir a la seva modernització, però us recordo que no sou el president d'Espanya, sinó el president de Catalunya, i que heu contret un compromís amb el vostre poble. Feu-vos, si us plau, mereixedor del seu respecte i del respecte de la història". Accepto el meu fracàs. Les paraules d'un escriptor no...

Continuar llegint...

13 d'Octubre del 2008

La llengua amb pijama de ratlles

La situació de la llengua catalana als cinemes de Catalunya és realment escandalosa. Transcorreguts trenta-tres anys de la mort d'en Franco, tot continua pràcticament igual. Hom dirà que de tant en tant es pot veure algun títol doblat a la nostra llengua, com ara Vicky Cristina Barcelona. I sí, és cert. La qüestió és si d'això se'n pot dir normalitat, perquè durant els darrers anys del franquisme també hi havia algun títol en català a la cartellera: Maria Rosa, Verd madur, En Baldiri de la Costa,...

Continuar llegint...

21 de Desembre del 2008

Les 'ambaixades' catalanes d'Esquerra

El nomenament de Roser Clavell, secretària d'Afers Exteriors, com a viceconsellera del govern de Catalunya ha despertat moltes crítiques, sobretot de CiU, en el sentit que ara, en temps de crisi, no és un bon moment per a la creació de nous càrrecs. Tanmateix, han estat crítiques demagògiques i indocumentades, mogudes més per l'afany de desacreditar que no pas per un autèntic desig d'austeritat, i Esquerra Republicana les ha contestades adequadament. ERC ha aclarit que la creació de la viceconselleria no implicarà un augment de la despesa per la senzilla...

Continuar llegint...

19 de Febrer del 2009

Per què callen CiU, ERC i ICV?

El més inquietant de les llistes electorals que ha anul·lat l'Estat espanyol al País Basc no és el desvergonyiment del fet en si, amb la consegüent violació de les llibertats democràtiques, sinó la indolència de la societats catalana i basca davant d'aquest atemptat. És cert que l'esquerra abertzale, com a part afectada, s'ha manifestat en aquest sentit, però per què callen els catalans i els bascos no espanyolistes? Per què accepten en silenci una praxi política que els mobilitzaria si es produís en règims totalitaris? De debò creuen que la prepotència no els afecta? De debò creuen que les raons que avui serveixen per anul·lar les llistes d'Askatasuna i...

Continuar llegint...

10 de Maig del 2009

Qui té por de Joan Carretero?

Per mesurar l'impacte que ha tingut Joan Carretero en el mapa polític català n'hi ha prou de parar atenció en els atacs que rep. Mentre era militant d'Esquerra, alguns partits polítics i la legió d'articulistes panxacontents d'aquest país l'utilitzaven per burxar en la ferida interna republicana de la mateixa manera que els grans clubs de futbol es freguen les mans davant els conflictes interns dels seus adversaris. Però les coses han canviat. Carretero ja no és membre d'Esquerra i en l'horitzó s'albiren canvis electorals que poden minvar el tall de pastís que alguns consideren vitalici. Un dels primers, per bé que el més suau, a ensenyar les ungles ha estat CiU, a través de ...

Continuar llegint...

01 d'Octubre del 2009

Duran i Lleida i el partit del minibús

Josep Antoni Duran i Lleida té l'habilitat d'aparèixer en els mitjans de comunicació com si fos el líder d'una força política equiparable a la resta de les que configuren el Parlament de Catalunya. És a dir, una força que cada quatre anys se sotmet al veredicte de les urnes i que ocupa els escons que la societat li atorga. Duran i Lleida i Unió Democràtica, però, no ho han fet mai, això. Duran i Lleida i UDC, conscients que els seus votants caben en un minibús, no es presenten mai sols a les eleccions, sempre ho fan sota les faldilles de Convergència, perquè saben que en la intangibilitat del seu pes específic rau el secret de la seva pervivència com a partit.

Hom pot dir, tanmateix, que Duran...

Continuar llegint...

28 d'Octubre del 2009

Llei del cinema, veritat o mentida?

No sé si l'avantprojecte de la llei del cinema que ha presentat el conseller Joan Manuel Tresserras, i que preveu l'obligatorietat de doblar al català la meitat de les còpies que es distribueixin a Catalunya, tirarà endavant o es convertirà en un foc d'encenalls, però tal com està ara mateix fa molta patxoca. En fa tanta, que la malfiança és del tot justificada. I més encara després del precedent de l'any 1998, quan el Partit Socialista, a través de Narcís Serra, va impedir la materialització del decret de la Generalitat que intentava normalitzar l'exhibició de còpies en català. Certament, sembla una contradicció que el mateix partit que onze anys enrere estava en contra del dret dels...

Continuar llegint...

22 de Novembre del 2009

L'Ajuntament de Sant Cugat i la consulta

Són diversos els regidors del grup municipal de Convergència Democràtica de Sant Cugat, que, sense voler-ho, s'han vist obligats a votar en contra d'una moció d'Esquerra que sol·licitava per a l'11 de desembre l'ús del Pavelló Esportiu per celebrar-hi la festa de cloenda de la campanya del 13-D. Esquerra va presentar la moció amb caràcter d'urgència després que la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació, mitjançant converses amb membres del govern, constatés la voluntat desfavorable d'aquest a cedir les instal·lacions. Això significa que si no es produeix una reconsideració d'última hora, el Pavelló no es...

Continuar llegint...

17 de Desembre del 2009

La por dels partits a les consultes

És tot un espectacle el comportament que estan tenint els principals partits polítics amb relació a les consultes sobre la independència de Catalunya. Agafats en fora de joc, s'han vist desbordats per la immensa força que les impulsa i per les conseqüències que tindran no sols en les properes eleccions sinó també en un horitzó de més abast. No s'adonen que ha començat una revolta pacífica i democràtica que no té aturador i que els passarà per damunt si no s'hi incorporen. Són tants anys de frenar l'emancipació nacional receptant-nos tranquil·litat i bons aliments, de suggerir-nos que el nostre mal no vol...

Continuar llegint...