11 d'Abril de 2011

Catalunya Decideix

Aquest 10 d'abril s'ha celebrat a Barcelona i a vint-i-dues poblacions més la consulta independentista que ha suposat la culminació d'una iniciativa sense precedents de la societat civil catalana, des del setembre del 2009 fins ara, i que, com sabem, va sorgir com a reacció al conformisme de la classe política davant els atacs de Madrid i l'espoliació ferotge que està patint el nostre país. Aquestes són les xifres: 22.000 milions d'euros anuals, 60 milions d'euros diaris, 12.000 euros anuals per família, 3.000 euros cada català. Per a fer-nos una idea de la magnitud d'aquest saqueig espanyol, a banda de saber que constitueix un cas excepcional al món, n'hi ha prou d'establir comparances amb altres països. Mentre el límit del dèficit fiscal a Alemanya és del 4% del PIB, als Estats Units del 2,5% i a Austràlia i Canadà del 2%, el de Catalunya és gairebé de l'11%, i això és insostenible. I el més greu de tot és que aquesta espoliació no seria possible sense l'aquiescència de la classe política catalana, que fa gala d'una gran incontinència verbal, però que a l'hora de la veritat es mostra submisa com un masoquista davant la seva Dominatrix. De fet, tot allò que fan els partits no són més que meres gesticulacions per a dissimular la seva vergonyosa resignació. Saben molt bé que no hi ha més alternativa que la independència -fins i tot Jordi Pujol ho ha reconegut-, però els tremolen les cames per adreçar-se al país, exposar-li la situació i demanar-li que actuï en conseqüència.

Ha estat per aquesta raó, i per la certesa de trobar-se en un cul-de-sac, que la societat catalana no ha fet cas de les amenaces de la Fiscalia General de l'Estat i ha realitzat la consulta sobre la independència en un total de gairebé 600 municipis amb aquesta pregunta: "Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?". El resultat, ben conegut, ha estat altament favorable al sí -més d'un 90%- i els centenars d'observadors internacionals que han seguit el procés han quedat admirats del rigor, l'eficiència i la capacitat organitzativa amb què s'ha portat a terme, així com de la feina indescriptible desenvolupada pels milers de voluntaris que l'han fet possible.

Pel que fa als partits d'obediència espanyola, com era d'esperar, ho han provat tot: les esmentades amenaces, les coaccions, les deslegitimacions, les desqualificacions, les satanitzacions, el menyspreu... I, tot i això, no han aconseguit res. Han obstaculitzat el procés, és cert, però no han pogut frenar-ne el desenvolupament ni tampoc neutralitzar l'efecte sensibilitzador que han produït en moltíssimes persones políticament indiferents. I és que han estat portadores de tres valors extraordinaris. El primer ha situat el debat de la independència al carrer i l'ha introduït en totes les esferes socials; el segon ha obligat els polítics a definir-se o a posar-se en evidència; i el tercer ha desmuntat el tòpic que diu que l'independentisme és minoritari tot demostrant que és una opció que no para de créixer. Barcelona Decideix, per tant, ha tancat la llista de municipis i ha donat el tret de sortida a la nació. Ara és l'hora de la nació i dels seus polítics. Ara és l'hora de Catalunya Decideix.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat