02 de Setembre de 2010

Braus: la vergonya nacional espanyola

Amb l'arribada del mes de setembre i situats ja de ple en la represa de la vida política, és un bon moment per recordar que l'activitat parlamentària abans de les vacances es va tancar d'una manera exquisida: amb l'abolició de les curses de braus a Catalunya. Dic exquisida, perquè mai, en els darrers trenta anys, el Parlament de Catalunya -sempre tan regional i submís- havia arribat a comportar-se de manera tan digna com el Parlament d'una veritable nació adulta d'Europa. I la prova és que l'abolició catalana de les curses de braus ha despertat l'interès de tot el món. Mai no s'havia produït a casa nostra un acord parlamentari que obtingués un ressò internacional tan espectacular, amb més de 150 periodistes acreditats el passat 28 de juliol, ni mai Catalunya havia estat portada dels principals diaris i telenotícies del món en una clau tan altament positiva com el seu no definitiu a la Fiesta Nacional espanyola. Una festa salvatge i impròpia d'un poble que es pretén civilitzat.

El fet que una nació tingui com a festa nacional un espectacle que es fonamenta en la tortura d'un animal -criat expressament per ser torturat i mort davant dels ulls de milers de persones que gosen justificar els seus instints més primaris amb la paraula art- diu molt poc d'ella mateixa. Però aital nació existeix i es diu Espanya. I la seva Fiesta Nacional de sangre y arena és la màxima expressió d'aquesta falta de respecte pels drets humans. Estem parlant d'una nació que ha anorreat pobles, cultures i llengües allà on hi ha posat les urpes i que, conseqüent amb si mateixa, pretén imposar la seva barbàrie a altres nacions com Catalunya. Per sort, no tots els espanyols són així. Canàries ja fa temps que ho va palesar. Però Canàries sempre ha estat una terra menyspreada per Espanya, com ho demostra la indiferència amb què els espanyols van acollir la seva legislació antitaurina. Ara, però, Catalunya ha posat en evidència Espanya i l'ha deixada en una situació de ridícul espantós davant de tot el planeta. Per això sobta que aquells que acusen Catalunya d'haver abolit les curses de braus per raons identitàries no s'adonin que els veritables identitaris són ells. Ho demostren quan, orfes d'arguments per raons humanes, acusen Catalunya de voler negar l'existència d'Espanya -què hi ha més identitari que vincular un espectacle a l'existència d'una nació?-, i ho tornen a demostrar quan pretenen disfressar el seu primitivisme amb una frase, com la de José Montilla, que passarà a la història: "He votat en contra [de l'abolició de les curses de braus] perquè crec en la llibertat." És a dir, que José Montilla creu en la llibertat de torturar éssers vius fins a la mort. Tota una declaració de principis per part del delegat d'Espanya a Catalunya.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat