29 d'Agost de 2011

Autogovern? Quin autogovern?

Gran deu ser l'efecte de les consultes per la independència quan els qui van practicar l'abstenció amb la intenció de deslegitimar-les continuen menyspreant-les. Curiosos, això sí, els elements dels menyspreu. Diuen, d'entrada, que respecten els organitzadors i els votants. Home, gràcies per tanta generositat. Tot seguit, però, parlen de defensar sense concessions l'autogovern de Catalunya, com si hi pogués haver autogovern sense independència. No semblen adonar-se que tota persona o col·lectivitat que no és independent queda subordinada a la voluntat d'una altra persona o col·lectivitat. Catalunya, concretament, no s'autogoverna. La prova és que allò que decideix el seu Parlament esdevé paper mullat al Parlament espanyol, cosa que demostra que un poble que només s'autogoverna domèsticament no és un poble lliure com tampoc no ho és la persona el marge de llibertat de la qual es redueix a poder decidir sobre les seves necessitats més bàsiques.

L'autèntic autogovern és una altra cosa. Es comprèn, per tant, que els qui tenen ànima d'esclau saltin d'alegria quan l'amo els llança les engrunes d'una ensarronada anomenada Estatut. Incapaces de pair l'èxit de la consulta, les esmentades veus blasmen la independència amb l'excusa que provocaria "fractura social". És a dir, que empren el mateix discurs que els amos tolerants adreçaven als esclaus insubmisos: "Que no veieu que el vostre alliberament causaria una fractura social? Ja deixem que us declareu insubmisos, però amb la condició que continueu essent esclaus, eh?" Doncs bé, d'acord amb l'articulació política del món, els únics pobles lliures són aquells que tenen Estat, perquè és aquesta condició, i no cap altra, la que els permet decidir sobre la seva vida i interactuar sobiranament amb els altres pobles del món.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat