|
|
13 de Juliol del 2011
Dies enrere, en les pàgines del diari esportiu El 9, Jordi Basté explicava que la jutgessa del jutjat de primera instància de Barcelona havia remarcat la incongruència de la directiva del FC Barcelona d'establir una pax romana amb el Real Madrid i no fer el mateix amb l'exdirectiva de Joan Laporta. Era una remarca tan lúcida que em va cridar l'atenció, perquè, a partir d'aquí, n'hi ha prou que ens formulem tres preguntes per despullar Sandro Rosell i mostrar-lo com el que realment és, un producte dels poders fàctics catalans. Al capdavall, la mentida de Rosell a Pere Escobar, de Catalunya Ràdio, negant l'existència d'un sopar a casa seva amb aquests poders econòmics i... 11 de Juliol del 2011
Contra els desitjos inconfessos del Partit Popular i del Partit Socialista, ha començat una nova etapa en la història del País Basc. Una etapa en què els partits esmentats ja no podran servir-se d'ETA per emmordassar una part de la societat i manipular les eleccions per obtenir el poder. Lleis profundament antidemocràtiques com la llei antiterrorista o la llei de partits quedaran neutralitzades pel pes de la realitat de la mateixa manera que la tortura policial i la política de dispersió de presos -per què deu ser que no hi ha presos polítics bascos a Catalunya?- perdran la coartada sobre la qual tan galdosament descansen. La violència s'ha acabat i ja ningú no podrà utilitzar-la per obtenir rèdits... 06 de Juliol del 2011
Ho han tornat a fer. Ho han fet sempre i ho continuaran fent perquè no fer-ho seria el mateix que negar-se ells mateixos. Són botiflers i saben que el seu pas per aquesta vida no té cap altra finalitat que escopir dia rere dia sobre Catalunya, els seus drets nacionals i sobre la seva llengua. Se'ls coneix vulgarment com a "socialistes", però el seu nom genèric és PSOE de Catalunya. Es tracta d'un partit que, des de fa més de trenta anys, té per tradició votar al costat del Partit Popular a Madrid en contra del nostre país. Els seus 25 diputats -diputats indignes de dir-se catalans-, més aviat n'hauríem de dir polítics sense escrúpols ni principis que es guanyen la vida escopint sobre el poble que... 04 de Juliol del 2011
La imminència de la fi de les curses de braus a Catalunya, en compliment de l'abolició aprovada pel Parlament el 28 de juliol de l'any passat i que serà efectiva a partir de l'1 de gener de l'any vinent, està posant molt nerviosos a partits nacionalistes espanyols com Ciudadanos o el Partit Popular. Per a ells és una humiliació política molt similar a la que experimenten els colonitzadors quan han d'arriar la bandera en un país fins aleshores sotmès, ficar-se-la allà on els càpiga i emprendre el camí de retorn cap a casa amb el cap cot. I, ben mirat, s'entén. Gairebé fan pena, pobrets, de tan plorosos i desesperats com se'ls veu. On s'és vist que la... 30 de Juny del 2011
Per evitar les suspicàcies i la maledicència pròpies de la nostra cultura, diré que no he sol·licitat mai cap beca o subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes -ni de cap altre lloc- a l'hora d'escriure. Ho remarco per deixar clar que aquest text -que tindria la mateixa legitimitat si no fos així- no respon a cap interès personal per mantenir cap mena d'ajut ni tampoc a cap necessitat de pagar favors pretèrits. Res d'això. Si l'escric és perquè considero que la defensa de la Institució en qüestió és un deure per dues raons bàsiques: una, perquè no hi ha cap altre organisme públic... 26 de Juny del 2011
Futbol per la llibertat és el títol d'un llibre altament interessant que haurien de llegir tots aquells que diuen que l'esport i la política no s'han de barrejar. Sí, ja sabem que en el 99% dels casos es tracta de persones hispanocèntriques que només veuen política en la dimensió nacional del Barça o en les seleccions nacionals catalanes. En el nom d'"Espanyol" o en "la roja", per exemple, no n'hi veuen gens, de política. Segons ells, per tant, és política tot allò que representa unes idees i uns valors diferents als seus. Per això jutjaven inadmissibles les... 23 de Juny del 2011
La distensió provocada per aquest llarg cap de setmana de Sant Joan convida a desmarcar-nos momentàniament de la política i a posar el focus en qüestions més trivials, com ara el consumisme televisiu. I més concretament en el fenomen d'allò que en podríem dir els populars. És a dir, aquestes figuretes de fang tan efímeres com un got de plàstic fabricades pels departaments de programació de les cadenes privades televisives. Són aquells personatges que eren desconeguts abans de sortir a la televisió, que la gent reconeix mentre surten a la televisió i que cauen en l'oblit quan deixen de sortir a la televisió. N'hi ha, però, que arriben a creure's tan importants que... 19 de Juny del 2011
Sandro Rosell és d'aquests catalans amb un nivell d'autoodi tan gran, tan profundament arrelat, que viu la submissió amb la mateixa naturalitat que vesteix camisa i corbata. És com l'esclau que està tan orgullós de la seva condició que quan algú li recorda que hi ha principis bàsics anomenats autoestima, llibertat o dignitat gairebé s'ofèn. Per aquesta raó, quan fa un congrés de penyes, imposa la llengua espanyola i vulnera els estatuts del Barça, que en el seu article 6è diuen que "la llengua pròpia del FC Barcelona és el català i, com a tal, és la que s'utilitza de manera normal i preferent en totes les activitats del Club". Però la... 16 de Juny del 2011
Quan vaig veure per primer cop la paròdia que el programa Polònia, de TV3, feia de Felip Puig, com a conseller d'Interior amb un bat de beisbol a la mà, vaig pensar que havien anat massa lluny. És cert que sempre ha tingut una manera de parlar inflamada en referir-se als seus adversaris polítics, però la imatge del bat de beisbol em semblava excessiva. Dissortadament, després de la càrrega policial contra l'Acampada de la plaça de Catalunya de Barcelona, són moltes les persones que reconeixen que la paròdia és tot un encert. I no només per la violència dels antiavalots a les seves ordres, sinó per la impostura que ha mantingut en les insostenibles justificacions que s'ha tret de la... 13 de Juny del 2011
Aquests dies fa exactament deu anys que el Parlament de Catalunya es va pronunciar contra les paraules del rei d'Espanya, corroborades dies després per l'aleshores ministra de Cultura, Pilar del Castillo, en què negava dues coses: una, que l'espanyol s'hagués imposat mai a ningú; i dues, que la llengua catalana hagués estat mai perseguida. Les paraules exactes del monarca van ser aquestes: "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes". I aquest va ser el text de reprovació del Parlament català: "El Parlament...  |
|
| Nom: | |
| Víctor Alexandre | |
| Lloc: | |
| Barcelona - Països Catalans | |
| Veure el meu perfil | |
2012
| Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2009
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2008
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Víctor Alexandre
Rss