|
|
01 de Desembre del 2011
En Jordi Bilbeny és un historiador que té el costum de dir coses que no agraden a molta gent. Les diu amb arguments, sense estirabots ni desqualificacions de ningú, però tenen tanta força i són tan transcendents que incomoden o irriten molts catalans amb la cua de palla. El rebuig a Bilbeny té arrels diverses, però. N'hi ha que el rebutgen pel seu independentisme desacomplexat i gens submís amb la disciplina de cap partit; n'hi ha d'altres que el menyspreen perquè troben que fer-li cas els obligaria a replantejar-se determinats elements de la nostra història i ui!, ves, quina mandra; i n'hi ha que l'odien perquè se senten qüestionats i posats en evidència com a conformistes i transmissors d'una mentida... 28 de Novembre del 2011
El musical Cop de rock, de Dagoll Dagom, que podem veure aquests dies al Teatre Victòria de Barcelona és una petita finestra d'aire pur en un país on la literatura en general, i la dramatúrgia en particular, estan tenallades per la por d'abordar determinats temes i d'explicar històries universals des d'una òptica catalanocèntrica. Talment com si Catalunya fos un paradís on mai no passa res, la major part de les novel·les que escrivim, de les obres teatrals que muntem o de les pel·lícules que fem defugen el fet més determinant de la nostra realitat nacional: la subordinació de Catalunya a Espanya. Per això sovintegen tant les obres catalanes que situen... 23 de Novembre del 2011
Un cop celebrades les eleccions espanyoles i confirmats tots els pronòstics -pronòstics que eren fàcils, val a dir-ho, perquè, guanyi PSOE o guanyi PP, sempre perd Catalunya- els partits catalans estan elaborant el que serà el seu discurs dels propers quatre anys a fi que no es noti que a Espanya només li fan pessigolles. D'aquesta manera, mentre els nostres diputats se senten importants agafant el pont aeri per anar a la capital del món, la resta de catalans rebem la dosi d'anestèsia que ens ha de mantenir adormits una altra legislatura. No és aquest el procediment des de la mort d'en Franco? No és mostrant-nos una pastanaga en cada cicle electoral com ens mantenen entretinguts? "Ara demanarem... 20 de Novembre del 2011
Una mostra de la situació d'indefensió que pateixen els Països Catalans i la llengua nacional ens l'ofereixen les nostres llibreries més emblemàtiques. Precisament aquelles que més han fet per la salvaguarda de la nostra identitat i de les nostres lletres. Recordem que la històrica llibreria Ona va tancar les seves portes el 30 de setembre de 2010 davant la més absoluta indiferència de la conselleria de Cultura. Les crides d'ajut no van servir de res i avui ja no se'n canta ni gall ni gallina. Per sort, aquest no ha estat el cas de la llibreria Les Voltes, de Girona, després de l'acord a què van arribar l'any passat la família Matamala i el Bisbat... 17 de Novembre del 2011
Una de les raons per les quals el personatge de Jaume Canivell, el venedor de porters electrònics que Josep Sazatornil encarnava a La escopeta nacional, de Berlanga, ha quedat per sempre en la retina de molts catalans és per la seva versemblança. Era una caricatura, és clar, però una caricatura que ressaltava els trets més galdosos de la personalitat catalana. De fet, l'èxit del personatge hauria estat impossible sense la identificació del públic. Avui dia, trenta-cinc anys després, potser ja no venem intèrfons a Madrid. Però, com feia en Canivell, que es delia per uns copets a l'esquena, continuem anant-hi perquè pensem que és la destinació natural dels... 13 de Novembre del 2011
Les campanyes electorals, si les analitzem per la relació qualitat/preu, no tenen cap mena de sentit i es podrien suprimir avui mateix. Con sabem, són caríssimes i la major part de les coses que s'hi diuen són desqualificacions de l'adversari i un enfilall de falòrnies o, en el millor dels casos, frases buides amb el mateix valor que aquelles músiques lliures de drets d'autor que es fan servir per a falques de ràdio, audiovisuals o guies turístiques i que poden ser dites en qualsevol context perquè sonen bé, fan patxoca i no comprometen a res. Vegem-ne algunes: "Fem un pas endavant", "El futur... 09 de Novembre del 2011
El meu article titulat La instrumentalització del doctor Broggi, publicat aquí mateix dies enrere, sembla que ha tret de polleguera algunes persones properes a Esquerra que fins fa quatre dies desconeixien qui era el doctor Broggi. Dic algunes, perquè, per estrany que sembli, em consta que encara hi queden militants d'autèntica bona fe que se senten esborronats per la praxi política de la direcció del partit i que esperen que arribi un dia que hom faci cau i net i l'actual Esquerra del PSOE torni a ser l'Esquerra de Catalunya. Un partit veritablement independentista que, ... 07 de Novembre del 2011
Independència o mort... de la llengua és el títol d'un llibre de Jordi Solé i Camardons publicat recentment que diu coses força interessants sobre l'atzucac en què ens trobem, tant des del punt de vista lingüístic, que és dramàtic, com del nacional, que també ho és. Partint del crit dels cubans que lluitaven per acabar amb la dictadura de Batista a Cuba -"Independència o Mort!"-, Solé i Camardons fa una anàlisi de la realitat catalana actual i ens mostra el procés de substitució... 03 de Novembre del 2011
És molt normal que el capítol del programa El convidat, de TV3, protagonitzat pel cantant Gerard Quintana, hagi creat tant de rebombori. És molt normal, perquè Quintana és un personatge conegut a Catalunya, una figura emblemàtica de la música del nostre país i un referent per a molta gent jove malgrat els seus 47 anys d'edat. La fama té aquestes servituds, i encara més si obres la porta de casa teva perquè tothom hi entri, ja que els qui ho faran no sols en tindran una opinió pròpia sinó que també tindran dret a expressar-la. No treu cap a res, per tant, que Quintana hagi reaccionat iradament i amb insults als qui s'han sentit profundament decebuts en veure que la llengua que usa amb els... 30 d'Octubre del 2011
No fa gaire vaig assistir a una conferència sota l'enunciat "En què pensen les dones?" durant la qual es va projectar la pel·lícula I know a woman's heart. Però no pas l'original nord-americana de Nancy Meyers, sinó una versió xinesa d'aquest 2011 protagonitzada per la bellíssima Gong Li. Es tracta d'un film que narra la història d'un executiu de publicitat, atractiu i triomfador, que està convençut de tenir el món als seus peus. Una nit, al seu pis de solter, una inesperada descàrrega elèctrica li obre els ulls i l'oïda com mai...  |
|
| Nom: | |
| Víctor Alexandre | |
| Lloc: | |
| Barcelona - Països Catalans | |
| Veure el meu perfil | |
2012
| Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2009
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2008
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Víctor Alexandre
Rss