29 de Desembre del 2011

Prejudicis lingüístics

Una llengua, qualsevol llengua, a banda de ser la prova irrefutable de l'existència d'un poble, explica la manera de ser, de pensar i de sentir d'aquell poble. Sobre això no hi ha cap discussió. Tot i així, encara no hem aconseguit esvair aquell prejudici que ens fa dividir els parlants d'una llengua en funció del seu accent. Per exemple, entre nosaltres és força habitual sentir dir que el millor català és el de Girona o que els barcelonins parlen xava o que els tortosins parlen com els valencians i així successivament. Tot plegat, com dic, són prejudicis absurds.

És cert que tots els pobles tenen regions on la llengua conserva més viva la seva genuïnitat. Són regions que per la...

Continuar llegint...

26 de Desembre del 2011

No em cridis, si us plau

Aquestes festes de Nadal i Cap d'Any són un bon motiu per aparcar momentàniament els articles de caire polític i posar el focus en temes de caràcter més lleuger i distès. Aquests, evidentment, són dies de restaurants per excel·lència, dies de dinars i sopars amb molta gent a taula i en què la cridòria sembla justificada. Però la resta de l'any, llevat de llocs molt selectes, també n'acostuma a haver-n'hi molta, de cridòria, als restaurants. I la pregunta és: per què som tan sorollosos? Per què tenim tendència a cridar tant quan parlem? Per què ens costa tant adonar-nos que la nostra interessantíssima conversa en un restaurant no...

Continuar llegint...

22 de Desembre del 2011

La mort d'un patriota al nord

M'ha colpit molt, la mort d'en Josep Serra. M'ha colpit a mi i ha colpit molta gent perquè era l'exemple del patriota sempre lleial als drets i a les llibertats nacionals de Catalunya i perquè el seu nom és indestriable de la lluita per recuperar-los. En Cala -mot de guerra de Josep de Calassanç-, membre fundador del PSAN, era una persona extraordinària, d'aquelles que no defugen cap de les batalles polítiques, lingüístiques o culturals que el país es veu obligat a lliurar dia rere dia i que, per tant, te'ls trobes a tot arreu. Últimament no gaire, però. La seva salut havia davallat molt i ja no li era possible desplegar l'activitat d'abans. Jo, personalment, el vaig veure per darrera vegada ara fa un any a Perpinyà, amb...

Continuar llegint...

18 de Desembre del 2011

El paradigma nacional

Un tema recurrent en diversos mitjans de comunicació espanyols és aquell que diu que Catalunya i el País Basc no han tingut mai un Estat propi, per la qual cosa la seva història no podria ser considerada una història nacional, atès que es tractaria d'una part de la història d'Espanya. Els espanyols, és clar, sí que en tindrien, de passat nacional. Els bascos i els catalans, en canvi, no. Això s'explicaria gràcies a les conclusions a què ha arribat l'àmbit científic espanyol, després de múltiples investigacions, segons les quals l'origen d'Espanya es trobaria en el Big Bang. És cert que la Conferència Episcopal Espanyola manté un punt de...

Continuar llegint...

15 de Desembre del 2011

José Montilla, senador d'Espanya

Mai, en cap article que he escrit, no m'he referit a José Montilla amb el terme president. Mai. No en tenia ni en tinc pas cap obligació, evidentment, però podria escriure president Montilla de la mateixa manera que he escrit president Macià, president Companys o president Pujol. Tanmateix, no ho fet ni ho faré perquè, independentment de la legalitat aritmètica que el va dur al càrrec, mai no he acceptat la traïció d'Esquerra amb la creació del segon tripartit, ni el frau escandalós que els republicans van cometre abocant les paperetes dels seus votants a l'urna del PSOE per tal de mantenir-se en el poder, ni la ganivetada per l'esquena al president...

Continuar llegint...

11 de Desembre del 2011

Sectaris amb passamuntanyes

És ben sabut que quan no es tenen arguments per justificar un comportament, sigui del caire que sigui, l'únic recurs de l'arrogant -o del sectari, en l'àmbit polític- és l'insult, l'estirabot o la desqualificació personal del crític. Mentre aquest últim argumenta, el primer, amb el cervell segrestat per la ràbia i la mesquinesa, només pensa a dir ximpleries per intentar minvar l'efecte de la crítica. Això fa que es passi hores o dies pensant en el denunciant i que, ves per on, tot i l'odi que sent per ell, no pugui evitar seguir-lo com un gosset allà on va, escoltant tot el que diu i llegint tot el que escriu. Talment com un enamorat. Al capdavall, si com diu la saviesa popular...

Continuar llegint...

08 de Desembre del 2011

La censura subtil

"Hi ha censura, avui dia, a Catalunya?", es pregunta molta gent. "Hi ha normes invisibles la missió de les quals consisteix a posar límits a la llibertat d'expressió d'escriptors i periodistes?" La resposta és que sí. I tant que n'hi ha, de censura! Passa, però, que han canviat el límits. És a dir, s'han ampliat. I també han canviat les formes, que ara són molt més subtils. Però de censura n'hi ha. Hi ha censura de la paraula i censura del pensament. Perquè, què són el pensament i el llenguatge políticament correctes sinó una perversa forma de censura?

Hom dirà: "I com és que, si hi ha censura, tu pots dir això que dius?" Doncs bé, ho puc fer...

Continuar llegint...

04 de Desembre del 2011

70 anys de Pearl Harbor

Aquest 7 de desembre es commemora el 70è aniversari de l'atac japonès a la base naval americana de Pearl Harbor, a Hawaii, en què van morir 2.402 soldats i 1.282 van resultar-ne ferits. Les baixes japoneses, en canvi, a causa de l'efecte sorpresa, van ser mínimes: només 185 morts. I és que, com després van explicar els pilots japonesos en les seves memòries, ells mateixos es van sentir desconcertats en veure que els americans no tan sols no havien pres cap mesura antiaèria sinó que, a més, tenien tots els seus efectius en formació i oferien un blanc perfecte. El més curiós, però, és que, poc abans de l'atac, quan un submarí americà va detectar un submarí...

Continuar llegint...

01 de Desembre del 2011

La censura espanyola sobre la descoberta d'Amèrica

En Jordi Bilbeny és un historiador que té el costum de dir coses que no agraden a molta gent. Les diu amb arguments, sense estirabots ni desqualificacions de ningú, però tenen tanta força i són tan transcendents que incomoden o irriten molts catalans amb la cua de palla. El rebuig a Bilbeny té arrels diverses, però. N'hi ha que el rebutgen pel seu independentisme desacomplexat i gens submís amb la disciplina de cap partit; n'hi ha d'altres que el menyspreen perquè troben que fer-li cas els obligaria a replantejar-se determinats elements de la nostra història i ui!, ves, quina mandra; i n'hi ha que l'odien perquè se senten qüestionats i posats en evidència com a conformistes i transmissors d'una mentida...

Continuar llegint...