30 d'Abril del 2009

L'orgull

Per a què serveix l'orgull? Quins beneficis ens aporta, ser orgullosos? Quines són les excel·lències d'aquest tret caracterològic tan universal com inútil dels humans? Si la saviesa popular ha arribat al grau de coneixement de saber que l'orgull fa més nosa que servei, per quina raó no hi ha res que ens aturi a l'hora de mostrar orgullosos el nostre propi orgull? Per què no ens avergonyeix exhibir allò que tard o d'hora ens semblarà insà, estèril i absurd?

És per orgull que fa temps que no es parlen persones que s'estimen, és per orgull que sovint resulta impossible l'entesa entre dos interlocutors antagònics, és per orgull que som capaços d'arribar a les mans en una discussió...

Continuar llegint...

27 d'Abril del 2009

L'autodesqualificació de Puigcercós

Joan Puigcercós s'ha autodesqualificat com a president d'Esquerra Republicana i com a candidat a la presidència de la Generalitat. Ho ha fet, no cal dir-ho, en els darrers tres anys portant Esquerra pel pedregar -amb una guàrdia pretoriana que es desfarà com un gelat al sol quan el suport a la seva persona deixi de ser garantia de nòmina- i ho ha fet amb unes recents declaracions al diari Avui que denoten una pèrdua total del sentit del ridícul. Comença dient: "Demano que la gent tingui exigència perquè és el moment de desafiar l'Estat. A aquest...

Continuar llegint...

23 d'Abril del 2009

La 'unidad de la Patria' de Patxi López

Està bé, molt bé, que el PNB, a propòsit de l'Aberri Eguna, hagi elaborat un manifest en què diu que el seu objectiu és "el reconeixement del dret d'autodeterminació i els procediments que garanteixin el respecte a les decisions de la ciutadania basca", però hauria guanyat en veracitat si l'hagués fet públic abans de les eleccions. Ara que la tupinada l'ha enviat a l'oposició, molta gent pot pensar que es tracta més d'una reacció que no pas d'una convicció. Espanya, prou que ho sabem, no accepta ni acceptarà mai l'existència de la nació basca, com tampoc no accepta l'existència de la nació catalana. Sap que existeixen, sí, però no...

Continuar llegint...

20 d'Abril del 2009

Gest d'en Carod? Quin gest?

Realment curiós l'entusiasme que ha despertat entre els socialistes l'anomenat gest de Carod-Rovira, renunciant a ser el candidat d'Esquerra a la presidència de la Generalitat i deixant via lliure a Joan Puigcercós. "Les bones notícies per a Esquerra són bones notícies per al PSC", ha dit Miquel Iceta, vicesecretari primer d'aquest partit. I ha afegit: "El gest de Carod l'engrandeix. Desitjo el millor a Joan Puigcercós". Dic que és curiós perquè no hi veig cap motiu per a tanta felicitat socialista. De debò creu el PSC-PSOE que Esquerra recuperarà la tranquil·litat amb el gest de Carod? Per començar, no es tracta de cap gest sinó de l'única sortida possible que a...

Continuar llegint...

15 d'Abril del 2009

Perplexitat catalana i basca

El panorama que han deixat les eleccions basques té molts punts en comú amb el que es viu a Catalunya d'ençà de la formació del segon tripartit. Un estudi sociològic elaborat l'any 2008 per l'Institut d'Estudis Catalans va concloure que l'estat d'ànim que defineix la Catalunya actual és el de "perplexitat". Perplexitat motivada per la seva pèrdua de lideratge a l'Estat espanyol i per la desafecció que està experimentant envers aquell país en despertar del somni impossible del famós "encaix" preconitzat...

Continuar llegint...

13 d'Abril del 2009

Les paraules

"Les llengües no tenen cap valor, allò important és comunicar-se", diuen els demagogs. Però s'equivoquen. Allò important no és comunicar-se, allò important és la qualitat de la comunicació. Aquells qui atorguen a les llengües el valor d'un estri domèstic, com un tovalló, una aspiradora o un rentaplats, mai no sentiran el batec del cor de les paraules, els segles de vida que han travessat, l'ús que la gent n'ha fet al llarg de la història. Hi ha paraules que indueixen a l'amor i paraules que indueixen a la mort. De vegades, fins i tot, pot ser la mateixa paraula. De fet, amb les paraules passa el mateix que amb les persones: ningú no és totalment meravellós o totalment odiós. Les...

Continuar llegint...

09 d'Abril del 2009

El dret a la diferència

Què passaria si un dia es canviessin els papers que la vida ha assignat a cadascun de nosaltres? Què passaria si, encara que només fos durant vint-i-quatre hores, tots haguéssim d'experimentar què significa tenir una altra identitat? Segurament hi hauria sorpreses, i algunes no gaire agradables. Seria, això sí, una bona mesura per pal·liar els efectes de la nostra ignorància. De fet, tots hauríem d'experimentar, encara que només fos una estona, què vol dir ser allò que no som, què vol dir ser cec o ser negre o ser gran o ser homosexual o ser immigrant. No en sabem res, de tot això. És cert que la vida va molt de pressa i que no tenim temps de posar-nos en la pell dels diferents,...

Continuar llegint...

06 d'Abril del 2009

L'odi al Barça

Sento una gran estima per l'actor Carles Canut, amb qui he coincidit en algun programa de televisió defensant plegats els drets nacionals de Catalunya. M'agrada perquè és una persona amb caràcter i que no es deixa trepitjar. Defensa les seves idees amb vehemència, és cert, però ho fa com a extensió de la seva autenticitat, la qual cosa mereix respecte i és d'agrair. Això, però, no treu que discrepi civilitzadament de la seva opinió sobre el FC Barcelona. Per això, a propòsit de l'entrevista que Francesc Puigpelat li va fer al diari Avui titulada No al...

Continuar llegint...

01 d'Abril del 2009

La llei de cinema, una llei justa

Cal felicitar el conseller Joan Manuel Tresserras -i ERC per extensió- per la futura llei del cinema que vol implantar la paritat català-espanyol en les pel·lícules doblades o subtitulades que s'estrenin a Catalunya. Com ell mateix va dir, cap veritable demòcrata no pot estar en contra que l'opció de veure les pel·lícules en qualsevol de les dues llengües sigui del 50%. Per això compta amb el suport de la Comissió Europea. Certament, és escandalós que una pràctica creada pel feixisme constitueixi encara avui una dictadura que abasta totes les pantalles i que obliga els catalans, ho vulguin o no, a veure el cinema doblat o subtitulat en una llengua que no és la pròpia...

Continuar llegint...