|
|
31 de Desembre del 2009
N'hi hauria prou que els catalans reflexionéssim una mica sobre el nostre comportament lingüístic quan viatgem a altres territoris per adonar-nos del grau d'acomplexament que traspuem. No fa gaire, en una estada a l'illa de Sardenya, vaig poder constatar que eren majoria els catalans que utilitzaven l'espanyol per parlar amb els nadius. En cap moment no s'aturaven a pensar que aquestes persones no en sabien, d'espanyol. Sense cap racionalització prèvia, donant per descomptat que el català els sonaria a xinès, s'adreçaven als cambrers italoparlants dels bars i restaurants sards en un espanyol de pa sucat amb oli. Paradoxalment, quan, els cambrers els preguntaven: "Són espanyols, oi?", els catalans, contrariats, contestaven amb orgull:... 28 de Desembre del 2009
Què passaria si un dia es canviessin els papers que l'atzar ens ha assignat a cadascun de nosaltres? Què passaria si, encara que només fos durant vint-i-quatre hores, tots haguéssim d'experimentar què significa tenir una altra identitat? Segurament hi hauria sorpreses, i algunes no gaire agradables. Seria, això sí, una bona mesura per pal·liar els efectes de la nostra ignorància. De fet, tots hauríem d'experimentar, encara que només fos una estona, què vol dir ser allò que no som, què vol dir ser cec, què vol dir ser sord, què vol dir ser mut, què vol dir anar en cadira de rodes, què vol dir ser gran, què vol dir ser homosexual..., com se... 24 de Desembre del 2009
Aquestes dates són un bon pretext per apartar-nos de la política i enraonar de qüestions més planeres, com ara els comportaments socials. En aquest sentit, podríem dir que la gent es divideix en dues categories: els qui pensen en els altres i els qui van a la seva. Els qui pensen en els altres són persones que, al costat dels seus interessos individuals, tenen en compte també els interessos aliens i les repercussions negatives que pot tenir en tercers allò que és bo per a elles. Les persones que responen a aquesta tipologia són fàcilment identificables no només per la seva manera de fer sinó també per la seva manera de dir. Una persona considerada, una persona que no es veu ella mateixa com a centre de l'univers,... 21 de Desembre del 2009
Hi ha veus que diuen que la llengua catalana dels mitjans de comunicació ha de ser d'un nivell molt planer i aigualit, tan aigualit que el receptor gairebé no s'adoni que és catalana. Així s'arriba a més gent, afirmen. Està bé. No ho he sentit dir mai de cap altra llengua, això, però està bé. De fet, aquest és un sistema tan brillant per captar nous parlants que m'estranya que cap escola d'idiomes no l'hagi adoptat. Imaginem-nos-ho per un moment: "Llegeixi italià com si no fos italià", "Aprengui danès com si fos portuguès". Potser sóc un capsigrany, però no entenc com es pot escriure o parlar en català sense que sembli català. Significa això que dir... 17 de Desembre del 2009
És tot un espectacle el comportament que estan tenint els principals partits polítics amb relació a les consultes sobre la independència de Catalunya. Agafats en fora de joc, s'han vist desbordats per la immensa força que les impulsa i per les conseqüències que tindran no sols en les properes eleccions sinó també en un horitzó de més abast. No s'adonen que ha començat una revolta pacífica i democràtica que no té aturador i que els passarà per damunt si no s'hi incorporen. Són tants anys de frenar l'emancipació nacional receptant-nos tranquil·litat i bons aliments, de suggerir-nos que el nostre mal no vol... 13 de Desembre del 2009
La consulta sobre la independència que han celebrat 167 municipis de Catalunya és molt més important que no pas es pensa l'espanyolisme. Molt important. I ho és fins al punt que, un cop s'hagin celebrat les que estan previstes per als propers mesos de febrer i d'abril ja res no serà com abans al nostre país. De fet, per adonar-nos-en de la transcendència, n'hi ha prou de tenir en compte que això no havia passat mai en la història de Catalunya. Mai, abans, la societat catalana no havia deixat en fora de joc d'una manera tan espectacular la seva classe política i, agafant el bou per les banyes, li havia donat una lliçó d'autoestima i de maduresa tan grans. I és que les consultes són justament això, una... 09 de Desembre del 2009
A hores d'ara, són més de mil -1.016 exactament- els santcugatencs que ja han votat anticipadament en la consulta del 13-D sobre la independència. Entre aquests mil, però, no hi és en Jan Monells, un noi de divuit anys que està estudiant a Califòrnia i que intentava votar per correu. I és que davant la impossibilitat de certificar-ne l'autenticitat, aquesta opció de vot ha estat substituïda pel vot anticipat que, com és lògic, afavoreix els residents al municipi i perjudica els qui, com en Jan, viuen en un altre país. Però ell, que és un noi que no es dóna per vençut fàcilment, no està... 06 de Desembre del 2009
"Les llengües no tenen cap valor, allò important és comunicar-se", diuen els demagogs i els falsos universalistes. Però no és veritat, i ho saben. Allò important no és comunicar-se, allò important és la qualitat de la comunicació. Aquells qui atorguen a les llengües el valor d'un estri domèstic, com un tovalló, una aspiradora o un rentaplats, mai no sentiran el batec del cor de les paraules, els segles de vida que han travessat, l'ús que la gent n'ha fet al llarg de la història. Hi ha paraules que indueixen a l'amor i paraules que indueixen a la mort. De vegades, fins i tot, pot ser la mateixa paraula. De fet, amb les paraules passa el mateix que amb les persones: ningú no és totalment... 03 de Desembre del 2009
Una mica d'ego és necessari, vital n'hauríem de dir, per fer-se respectar, però l'excés d'ego provoca rebuig i condueix directament a la solitud. Així és com acaben moltes persones que en un moment de la seva vida han exercit alguna mena de poder. Confonen el respecte que mereix el càrrec que ocupen amb l'admiració vers la seva persona, i quan perceben que poden perdre el primer malden per retenir-lo o per ocupar-ne un de semblant. Diuen algunes persones -persones que el coneixen- que Josep-Lluís Carod-Rovira té un ego molt gran, i és possible que sigui així. Jo no ho sé, però sembla evident que la solitud actual de Carod té curiosos elements de connexió amb aquesta...  |
|
| Nom: | |
| Víctor Alexandre | |
| Lloc: | |
| Barcelona - Països Catalans | |
| Veure el meu perfil | |
2012
| Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2009
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2008
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Víctor Alexandre
Rss