|
|
28 d'Octubre del 2009
No sé si l'avantprojecte de la llei del cinema que ha presentat el conseller Joan Manuel Tresserras, i que preveu l'obligatorietat de doblar al català la meitat de les còpies que es distribueixin a Catalunya, tirarà endavant o es convertirà en un foc d'encenalls, però tal com està ara mateix fa molta patxoca. En fa tanta, que la malfiança és del tot justificada. I més encara després del precedent de l'any 1998, quan el Partit Socialista, a través de Narcís Serra, va impedir la materialització del decret de la Generalitat que intentava normalitzar l'exhibició de còpies en català. Certament, sembla una contradicció que el mateix partit que onze anys enrere estava en contra del dret dels... 25 d'Octubre del 2009
No havia vist mai una cosa igual. No havia vist mai que uns representants polítics incomplissin el reglament -que especifica que tota votació només admet tres opcions: el vot favorable, el vot en contra o l'abstenció- i es neguessin a votar sense abandonar la sala. Tanmateix, això és el que va fer el grup socialista en el ple que l'Ajuntament de Sant Cugat va celebrar el passat 19 d'octubre quan es va votar la moció per la consulta sobre la independència de Catalunya. En arribar el moment de la votació, els grups de CiU, d'ICV i d'ERC ho van fer favorablement, el PP ho va fer en contra i el PSOE va dir que no volia... 21 d'Octubre del 2009
És vergonyós el que ha fet la direcció de Catalunya Ràdio amb Xavier Solà. És vergonyós i mesquí el menyspreu amb què se l'ha tractat després d'haver dirigit i presentat durant vint anys El suplement, un dels espais més escoltats del país, i d'haver obtingut el Premi Ondas 2005 al millor programa de ràdio. Però que sigui vergonyós i mesquí no vol dir que sigui sorprenent. Només cal haver seguit de prop el procés degeneratiu de Catalunya Ràdio aquests darrers anys per entendre'n les raons. El suplement de Xavier Solà era un programa pensat des d'una òptica catalanocèntrica. És a dir, una òptica plenament... 18 d'Octubre del 2009
Resulta molt interessant, per bé que gens sorprenent, observar el neguit, la por i la ràbia que la força progressiva de Reagrupament ha desfermat tant al PSOE de Catalunya com a Esquerra. És ben cert que, des de sempre, tots dos han llançat insults i infàmies contra els reagrupats, en general, i contra Joan Carretero, en particular, però la certesa que el Parlament comptarà amb una força no claudicant i enemiga de tripartits espanyolistes després de les eleccions, els està traient de polleguera. Saben que tot té un final i que el seu ja ha arribat. Senzillament, el tripartit no sumarà. És lògic, per tant, que estiguin tan trasbalsats. Tenien el projecte... 14 d'Octubre del 2009
Tenint en compte que una generació abasta vint-i-cinc anys i que la diferència d'edat entre tots dos només és de catorze, sorprèn que Joan Puigcercós digui que la seva decisió d'excloure Josep-Lluís Carod-Rovira de les llistes electorals d'Esquerra respon a la necessitat de "renovació i canvi generacional" en el partit. Curiós, si més no. Té raó, en canvi, quan diu que a Esquerra li cal una "renovació". I tant que sí! De dalt a baix. Fins i tot les catifes cal renovar, especialment aquelles sota les quals s'hi amaguen els ideals amb què va entabanar als seus votants. El problema és que allò que Puigcercós defineix com... 11 d'Octubre del 2009
La professió d'escriptor és una mica paradoxal, perquè, tot i que és inevitablement solitària, no pot ser exercida sense la participació indirecta de la societat. L'escriptura demana concentració, la concentració requereix aïllament i l'aïllament comporta solitud, però no és possible escriure una sola línia sense relacionar-se amb el món. L'escriptor necessita viure per poder escriure, perquè tot allò que escriu, ho confessi o no, és el fruit d'allò que ha viscut i de les persones que ha conegut. Però no és fàcil conciliar aquests dos mons, i ho demostra la inadaptació social -sovint força ben dissimulada- de molts escriptors.... 07 d'Octubre del 2009
L'oferiment de la Federació Catalana de Futbol a Johan Cruyff per tal que sigui l'entrenador de la selecció nacional de Catalunya ha aixecat molta polseguera a causa de la dimensió pública del personatge i del fet que no parla català malgrat que fa trenta-sis anys que viu al país. Sobre la primera qüestió, és a dir, aprofitar el seu prestigi internacional per donar un nou impuls a la nostra selecció, em sembla un bon argument. És innegable que Cruyff gaudeix d'una altíssima consideració futbolística arreu del món i que el seu nom associat a una selecció, sigui la que sigui, reverteix positivament en la imatge d'aquesta última. Per tant, com a estratègia, l'aposta de la... 04 d'Octubre del 2009
L'afer de l'informe de la Generalitat sobre la ideologia personal dels escriptors i dels periodistes que publiquem articles en els mitjans de comunicació, és molt més greu del que sembla. És cert que té aires de sainet, però es tracta d'un tema molt seriós sobre el qual s'haurien de depurar responsabilitats polítiques per tres raons. Una, perquè és vergonyós que un govern es gasti 27.000 euros per elaborar un informe que no diu absolutament res que ningú no sàpiga -quins escriptors i periodistes canten les excel·lències del tripartit i quins en són desafectes-; dues, perquè un dels objectius de l'encàrrec era pagar favors a amics del tripartit -i això, amb diner públic, és... 01 d'Octubre del 2009
Josep Antoni Duran i Lleida té l'habilitat d'aparèixer en els mitjans de comunicació com si fos el líder d'una força política equiparable a la resta de les que configuren el Parlament de Catalunya. És a dir, una força que cada quatre anys se sotmet al veredicte de les urnes i que ocupa els escons que la societat li atorga. Duran i Lleida i Unió Democràtica, però, no ho han fet mai, això. Duran i Lleida i UDC, conscients que els seus votants caben en un minibús, no es presenten mai sols a les eleccions, sempre ho fan sota les faldilles de Convergència, perquè saben que en la intangibilitat del seu pes específic rau el secret de la seva pervivència com a partit.Hom pot dir, tanmateix, que Duran...
Continuar llegint...
 |
|
| Nom: | |
| Víctor Alexandre | |
| Lloc: | |
| Barcelona - Països Catalans | |
| Veure el meu perfil | |
2012
| Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2009
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2008
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Víctor Alexandre
Rss