24 de Juliol del 2008

El PSC i l'acudit de l'any

La frase pronunciada per José Montilla davant Rodríguez Zapatero -"Te queremos mucho, pero aun queremos más a Catalunya"- ja ha entrat en la història. És l'acudit de l'any. Va ser magnífica la dramatúrgia pactada: "Jo, de cara a la galeria catalana, faig veure que et renyo, i tu, de cara a la galeria espanyola, fas el mateix dient-me que estarem junts 'tota la vida'. És a dir, tu fas veure que t'he agafat per sorpresa i jo faig veure que sóc més catalanista que Francesc Macià. Ja veuràs quin èxit". Unes hores després, a través dels micròfons de Catalunya Ràdio, Manuela de Madre reblava el clau dient: "Mai no hem votat...

Continuar llegint...

20 de Juliol del 2008

La destrucció de Catalunya Ràdio

La setmana passada, en un article anterior sobre la desaparició del programa de TV3 La nit al dia i la neteja ideològica que el Partit Socialista està portant a terme a Catalunya Ràdio, esmentava els noms d'alguns dels professionals que han estat foragitats o marginats d'aquesta emissora i citava Jordi Basté, Toni Clapés, Toni Arbonès, Josep Maria Solé i Sabaté i Rita Marzoa. Doncs bé, fa pocs dies vaig coincidir amb un d'ells, un dels noms masculins, i em va transmetre les inquietants informacions que li arriben dels seus excompanys, unes informacions que parlen del règim de terror que regna en aquests moments a Catalunya Ràdio entre els treballadors desafectes al partit de José Montilla i Rodríguez Zapatero. "La por a ser descoberts i posats en una llista negra fa...

Continuar llegint...

17 de Juliol del 2008

El linxament de Joan Laporta

Des de l’any 2004, amb el cas Carod, cap altra persona, a banda de Carod-Rovira, no havia patit a Catalunya un linxament mediàtic tan espectacular com el que està vivint en aquests moments Joan Laporta per part dels grups Godó i Prisa. No hi ha cap raó objectiva -cap ni una- que justifiqui aquesta situació, altrament tots els éssers humans patiríem una moció de censura cada dos mesos a causa d’una pèrdua de paciència, d’un gest poc ortodox o d’una frase poc mesurada. De fet, que els linxadors necessitin recórrer a aquestes foteses per justificar-ne el linxament diu més d’ells que no pas d’aquell a qui pretenen crucificar.

Covardia i hipocresia són dos trets molt significatius de la personalitat catalana. Per això som tan destres provocant tempestes en gots d’aigua i bastint de transcendència afers insignificants, perquè...

Continuar llegint...

13 de Juliol del 2008

La desaparició de 'La nit al dia'

Ja feia temps que TV3 volia suprimir La nit al dia de la graella de programes. Era l'únic espai informatiu que escapava una mica al control de l'ideari marcat des del carrer Nicaragua de Barcelona, però el prestigi professional de la seva presentadora ho impossibilitava. La nit al dia feia nosa perquè donava una visió poc submisa de la realitat i tenia un discurs enriquidor i analític que ajudava l'espectador a pensar per ell mateix i el fornia d'arguments per tal que elaborés les seves pròpies conclusions. Això, en el règim de silenci en què estem immersos, un règim que ens vol muts com en les dictadures i que criminalitza laboralment l'esperit crític i la dissidència, era una provocació constant que el Partit Socialista no estava disposat a tolerar.

Però calia fer-ho sense el soroll que va acompanyar la neteja ideològica de Catalunya Ràdio quan es...

Continuar llegint...

09 de Juliol del 2008

L’odi a Joan Laporta

La moció de censura que ha viscut recentment Joan Laporta és una il·lustrativa metàfora de Catalunya. És cert que la moció no ha triomfat i que Laporta, si vol, podrà continuar presidint el F.C. Barcelona, però les misèries humanes que l’han acompanyada són un reflex de la naturalesa autodestructiva de la personalitat catalana. El degoteig de presidents del Barça que han abandonat el club de manera traumàtica així com el menyspreu amb què la massa social acostuma a acomiadar els entrenadors i els jugadors que li han donat dies de glòria en són un bon exponent. Qui pot sentir respecte per un tarannà tan mesquí com aquest? Qui pot sentir respecte per un poble que es deleix per decapitar els seus quan destaquen? No tinguem cap dubte que si un dia el Barça deixa de ser el que és no serà pas per l’acció dels seus...

Continuar llegint...

07 de Juliol del 2008

Espanya, la selecció no-nacionalista

Els grans arguments que fan servir alguns catalans per justificar la seva adhesió a la selecció espanyola són dos: un, que hi juguen catalans; i dos, que no s’ha de barrejar política i esport. Són els arguments d’aquelles persones que experimenten una forta dissonància cognitiva pel fet d’haver celebrat la victòria espanyola a la final de l’Eurocopa i que, per neutralitzar-la, s’han fabricat una justificació a mida. Vénen a dir-nos que ells no senten la selecció espanyola com la seva selecció, però que la presència de catalans entre els jugadors és una raó per anar al seu favor. “Si més no”, afirmen, “mentre no tinguem selecció catalana”. Quina llàstima que no parin atenció en el fet elemental que si la selecció catalana no existeix és precisament perquè la selecció...

Continuar llegint...

02 de Juliol del 2008

Air Berlin i la tebior catalana

Potser sí que, tenint en compte la pusil·lànime defensa que fa dels nostres interessos, haurem de donar la raó a aquells que diuen que el cost de la Generalitat és massa elevat comparat amb la seva utilitat. L’afer recent d’Air Berlin abona aquesta tesi. Una companyia aèria alemanya, a través del seu director general, Joachim Hunold, es permet insultar i menysprear públicament el poble català i la seva llengua i resulta que a les nostres autoritats l’únic que se’ls acut és dir que “donen suport al govern balear” per haver demanat a l’esmentada companyia que tingués en compte l’ús de la llengua catalana en els seus vols a l’arxipèlag. Això és tot. Pusil·lanimitat catalana i pusil·lanimitat balear. Aquesta última amb un president, Francesc Antich, que diu sentir-se “sorprès” per la...

Continuar llegint...