29 de Juny del 2008

La caça de bruixes a Catalunya Ràdio

Mai no he estat ‘fan’ d’Antoni Bassas. Sempre m’ha semblat un professional correcte com n’hi ha molts, però discret. Discret, en el sentit d’estar mancat de la forta personalitat d’algunes de les veus que han forjat la història de la ràdio a Catalunya. De fet, té un punt d’arrogància que sempre m’ha molestat i un afany de protagonisme que en els temps del programa ‘Polèmic’, de TV3, resultava ofensiu per la manera que tenia de ‘robar’ càmera a la seva companya Sílvia Cóppulo i no deixar-la parlar. Hom dirà que catorze anys fent el programa estrella de la ràdio a Catalunya indiquen alguna cosa. Sí, és cert. Però és Catalunya Ràdio, per la conjuntura política en què va néixer, qui prestigia el professional que hi treballa i no pas al contrari. Vull dir que el mateix programa,...

Continuar llegint...

25 de Juny del 2008

On és la Catalunya del Nord a TV3?

El passat 20 de juny, convidat pel Centre Cultural Català - Casal Jaume I, vaig ser a Perpinyà en companyia de l'antropòloga noruega Cillie Motzfeldt per participar en un acte sobre els valors de la immigració; uns valors que també inclouen el factor gastronòmic, com es va fer palès en una mostra posterior titulada Cuines del Món amb plats de França, de Portugal, d'Hongria, de Noruega, de Bolívia, del Marroc, de la Xina i, naturalment, dels Països Catalans. Va ser, en definitiva, una trobada molt emotiva al costat de gent de diverses procedències feliçment integrada en la societat nord-catalana. Aquest era el cas, per exemple, de dues asturianes amb unes idees sobre els drets nacionals de Catalunya força més clares que les de molts catalans de soca-rel. El tema central de l'acte, com és lògic, va girar entorn de la situació de la llengua a la Catalunya del Nord,...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2008

Sexe i sentiments a la feina

Segons una enquesta encarregada per una famosa revista, més de vint mil catalans reconeixen haver mantingut relacions sexuals al seu lloc de treball; i entre els llocs més sovintejats situen en primer terme el despatx; segon, dependències com ara l’arxiu, el magatzem o el vestuari; tercer, els lavabos i quart l’ascensor. A la pregunta de quina era la posició laboral entre les dues persones en qüestió, la majoria respon que d’igual a igual; també diu l’enquesta que la majoria no se’n penedeix d’haver-ho fet i que valoren positivament l’experiència. En opinió de Gustau Levit, professor de psicologia clínica hospitalària de la Universitat Ramon Llull, “és normal que aparegui l’atracció entre companys de treball, sobretot en empreses que contracten persones de perfils similars.”

Per la seva banda, la doctora Sònia Blasco,...

Continuar llegint...

18 de Juny del 2008

La por a legislar de la consellera Geli

Si no fos pel respecte que ens han de merèixer els moltíssims funcionaris que hi treballen, ben bé podríem dir que el govern de Catalunya en mans socialistes té més vocació de gestoria espanyola que no pas de govern nacional. A la incapacitat derivada d’unes lleis que entenen el sistema autonòmic com una mera descentralització administrativa s’hi afegeix la por dels mateixos catalans a legislar en aquells àmbits que Espanya, amb la seva infinita benevolència, ha deixat al nostre albir. Un bon exemple el trobem en la llei antitabac. Malgrat la capacitat legislativa de Catalunya en aquest terreny, la consellera Marina Geli ha decidit supeditar la normativa catalana a l’espanyola tot posant-se a les ordres del Ministeri de Sanitat. És a dir, que, malgrat que fa nou mesos la senyora Geli va anunciar la redacció d’un decret que prohibiria fumar en tots els bars que...

Continuar llegint...

15 de Juny del 2008

Congrés d’ERC: tot obert

Llevat de l'aprovació d'algunes esmenes, com ara la limitació de mandats, la separació entre lideratges del partit i càrrecs al govern i la participació de la militància en pactes governamentals, el congrés nacional d'ERC no ha aportat cap novetat. Tot continua igual, i és lògic. Continuisme vol dir això, oi? Això significa que la divisió interna es manté i que les profundes discrepàncies sobre el paper del partit a la Generalitat continuaran ben vives. El congrés, per tant, s'ha tancat perquè s'havia de tancar, però ho ha fet en fals tot esperant guanyar temps fins a les properes eleccions. Aleshores, però, ja no seran els militants, sinó els electors els qui hi diran la seva. De moment, han quedat clares dues coses: una, que ERC és el partit més democràtic del ventall parlamentari i que la immaduresa de què l'acusen els...

Continuar llegint...

11 de Juny del 2008

Incident lingüístic a Crevillent

El passat 30 de maig, convidat per la secció local d'Acció Cultural del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per presentar el meu llibre Nosaltres, els catalans. Va ser un acte exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua com a factor d'integració dels nouvinguts. L'endemà al matí vaig baixar al bar de l'hotel a esmorzar abans que em vinguessin a recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a l'única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que, segons vaig saber després, fa anys...

Continuar llegint...

08 de Juny del 2008

ERC, el triomf del continuisme

Cal felicitar Joan Puigcercós i Joan Ridao, nou president i nou secretari general d’ERC, respectivament, per haver estat la candidatura més votada per la militància en el darrer congrés nacional del partit. A partir d’ara seran ells els qui conduiran les regnes republicanes. Ha triomfat, per tant, el continuisme i ha perdut la renovació. Una altra cosa són les amargues conseqüències que aquest resultat pot arribar a tenir per a ERC en les eleccions del 2010. De moment, però, s’ha produït la mateixa paradoxa que en les darreres eleccions espanyoles. Si en aquella ocasió la majoria va donar el seu vot als responsables del caos de les infraestructures, ara ha estat també la majoria qui ha votat a favor dels responsables de la debacle electoral del passat 9 de març. El masoquisme, ja ho sabem, és un univers que no té límits. O no és cert que és...

Continuar llegint...

04 de Juny del 2008

ERC, continuisme o renovació

En el moment d’escriure aquestes línies ningú no sap què decidirà la militància d’Esquerra Republicana en el seu congrés nacional del 7 de juny, i encara menys quin serà el full de ruta que marcarà el futur del partit i del país a partir del dia 14, però aquesta recta final està resultant força abrandada per part del sector continuista. Són abrandades les declaracions dels candidats i ho són també les opinions dels seus aliats socialistes. De fet, n’hi ha prou de veure el suport –ja sigui en forma de notícia o d’entrevista- que rep el continuisme per adonar-se del joc d’interessos polítics que hi ha al darrere. I quan un programa de prestigi com ‘Àgora’, del Canal 33, ha plantejat l’equitat per mitjà d’un debat amb les quatre candidatures, han estat precisament els continuistes els qui...

Continuar llegint...

02 de Juny del 2008

Esquerra contra ERC

El congrés nacional que Esquerra Republicana celebrarà el proper dissabte, 7 de juny, tindrà una gran transcendència per a Catalunya. Només cal veure l’expectació que s’ha creat al seu voltant i la posició descaradament favorable que manté el PSC en favor de les candidatures continuistes així com els atacs ferotges del diari El País a Joan Carretero, plens d’insults i de calúmnies personals. Repugna aquest estil, però és l’estil de la por. Carretero fa molta por perquè no claudica davant del PSC ni n’està enamorat. S’entén, per tant, el neguit d’aquest partit, ja que de la decisió que prenguin els militants d’ERC depèn el futur governamental dels delegats del PSOE a Catalunya. Saben, els socialistes, que hi ha un ampli sector de la militància republicana que està farta de les humiliacions sofertes...

Continuar llegint...