29 d'Octubre del 2008

Contra el català, més castellà

És realment increïble el desvergonyiment i la impunitat amb què alguns polítics practiquen la mentida com a sistema de treball. El desvergonyiment, ja se sap, és un tret personal, però la impunitat necessita la connivència de l'entorn. El 4 de juny d'enguany, els mitjans de comunicació catalans van difondre aquesta notícia facilitada per la conselleria d'Educació, de la qual és titular Ernest Maragall: "La tercera hora de castellà s'ajorna un any; en pocs dies, la conselleria aprovarà una ordre que serà publicada al Diari Oficial de la Generalitat per endarrerir un curs l'entrada en vigor del...

Continuar llegint...

26 d'Octubre del 2008

La tercera hora de castellà ja s'aplica

Amb relació a la tercera hora de castellà imposada pel departament d'Educació, Esquerra Republicana, a través de la seva portaveu al Parlament, Anna Simó, va anunciar el passat 3 de juny que mentre el seu partit fos al govern el decret no s'aplicaria. I un mes després, el 4 de juliol, el secretari general republicà, Joan Ridao, va reblar el clau dient que "mentre Esquerra sigui al govern no hi haurà tercera hora de castellà". Doncs bé, malgrat l'ajornament anunciat, la tercera hora de...

Continuar llegint...

22 d'Octubre del 2008

'El Periódico' contra Xirinacs

La campanya desfermada per El Periódico contra l'acte d'homenatge a Lluís Maria Xirinacs celebrat el passat 13 d'octubre al Palau de la Música Catalana és tan grotesca que provoca hilaritat. Té gràcia que un diari que és el full parroquial del Partit Socialista, amb un tractament de la informació escandalosament tendenciós a favor de les tesis d'aquesta força política, gosi donar lliçons sobre "la veritat". És clar que, tractant-se d'un diari amb redacció virtual al carrer Nicaragua de Barcelona, i vista la croada que porta a terme per convertir la llengua...

Continuar llegint...

19 d'Octubre del 2008

Unes paraules al Palau

Lluís Maria Xirinacs era una persona que no tenia ànima d'esclau. Era una d'aquelles persones que no s'agenollen ni demanen perdó per existir. No era l'únic. N'hi ha hagut d'altres: Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Ramon Barnils, Maria Mercè Marçal... Aquesta mena de persones són profundament incòmodes per al poder, perquè no els tremolen les cames davant d'Espanya, perquè no justifiquen la seva submissió en una legalitat injusta i perquè saben, en definitiva, que no hem vingut a aquest món a obeir sinó a decidir. Són persones que molesten vives i que molesten mortes. I el fet que molestin mortes demostra fins a quin punt van ser importants quan eren vives.

"La legalitat s'ha...

Continuar llegint...

15 d'Octubre del 2008

Moltes gràcies, Jesús Álvarez

Ja és curiós que la reafirmacions més expressives de la nostra identitat com a catalans vinguin d'Espanya i no de nosaltres mateixos. Una imatge molt entranyable i agraïda en aquest sentit és la que ens va oferir la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, l'any 2005, quan, davant la possibilitat que la companyia Endesa es traslladés a Catalunya, va dir: "Es una mala notícia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se...

Continuar llegint...

13 d'Octubre del 2008

La llengua amb pijama de ratlles

La situació de la llengua catalana als cinemes de Catalunya és realment escandalosa. Transcorreguts trenta-tres anys de la mort d'en Franco, tot continua pràcticament igual. Hom dirà que de tant en tant es pot veure algun títol doblat a la nostra llengua, com ara Vicky Cristina Barcelona. I sí, és cert. La qüestió és si d'això se'n pot dir normalitat, perquè durant els darrers anys del franquisme també hi havia algun títol en català a la cartellera: Maria Rosa, Verd madur, En Baldiri de la Costa,...

Continuar llegint...

09 d'Octubre del 2008

Nou finançament, un frau a Catalunya

És comprensible que la gent estigui fins al capdamunt del tema del finançament, i no pas perquè sigui un tema menor, que no ho és gens, sinó perquè n'intueix el parany. Sap que tots els governs catalans dels darrers trenta anys han mentit en aquesta qüestió per poder amagar les seves mancances com a gestors dels interessos del país. Ho va fer CiU, sistemàticament -Artur Mas, en qualitat de conseller en cap, va arribar a dir el 2001 que a partir d'ara "ja no caldrà parlar més de diners" perquè el tema econòmic estava solucionat-, i ho fa també el PSC a través de José Montilla, que, en qualitat de futuròleg, ens avança que les engrunes que...

Continuar llegint...

06 d'Octubre del 2008

El publireportatge de Woody Allen

La relació sentimental que Catalunya manté amb Woody Allen és molt similar a la que manté amb Bruce Springsteen. Catalunya els estima i ells, cadascun a la seva manera, hi corresponen. Les pel·lícules de Woody Allen agraden molt a Catalunya, especialment a Barcelona, fins al punt que el nostre és un dels pocs països d'Europa on tot allò que porta el seu segell té l'èxit assegurat. Jo, per exemple, sempre he estat un amant incondicional del seu cinema, tant de les seves obres mestres -Manhattan, Delictes i faltes, Match Point...- com de les seves obres menors -Bananas, El dormilega, Dies de ràdio... I això...

Continuar llegint...

02 d'Octubre del 2008

Els almogàvers

Realment esplèndid el CD que el grup Trencavent acaba de publicar amb el títol d'Els almogàvers. Una història a la Mediterrània. Esplèndid per la seva concepció i esplèndid pel seu resultat. Els Països Catalans són un poble mancat de referents nacionals, i no pas perquè no n'hi hagi sinó per la voluntat política d'amagar-los. N'hi ha prou que mirem quina història de Catalunya estudien els infants a les escoles i veurem que és presentada com un subsistema de la història espanyola. Talment com si Catalunya -que era una nació molts segles abans que Espanya- no en tingués,...

Continuar llegint...