|
|
29 de Juliol del 2010
Existeixen les llistes negres? És cert que hi ha noms incòmodes, políticament incorrectes, que tenen tancades les portes dels principals mitjans de comunicació? És cert que hi ha persones que, independentment de la bona acollida d'allò que fan, o fins i tot malgrat aquesta bona acollida, el seu rostre o la seva veu no apareixen mai en els diaris o programes importants? Doncs, atesa la reiteració de noms, gairebé sempre els mateixos, talment com si no n'hi haguessin d'altres, es diria que sí, que hi ha llistes negres.Deia en Pere Calders que el nostre és un país amb prestatges petits, tan petits que en el terreny simbòlic només hi ha lloc per a un representant de cadascun dels diferents...
Continuar llegint...
26 de Juliol del 2010
Les recents paraules del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero sobre Catalunya al Congrés del seu país són molt d'agrair perquè hauran estat força clarificadores per a més d'un català, especialment aquells que, per justificar la seva immobilitat, es diuen a ells mateixos que el Partit Socialista i el Partit Popular no són el mateix. "Seria molt pitjor amb el PP", addueixen. Talment com si el fet de tenir un carceller sibil·lí, però somrient, en lloc d'un de malcarat, fos sinònim de llibertat. Doncs no. El discurs del carceller Zapatero el podria haver fet perfectament el carceller Rajoy. Hi hauria matisos en el to i en la forma, però el sentit seria el mateix. És clar que, ben... 22 de Juliol del 2010
En una Catalunya que es troba en fallida econòmica -víctima de l'espoli més escandalós de tot el planeta- i en un estat d'immensa frustració per culpa d'una classe política infantívola i covarda, sense cap més horitzó nacional que les properes eleccions, les recents declaracions de Joan Carretero al diari Avui són una finestra d'aire pur. No és estrany que sigui demonitzat per tots els poders fàctics -el pitjor encara ha d'arribar- i que els grans diaris catalans pensats en espanyol silenciïn tot allò que té a veure amb... 19 de Juliol del 2010
D'un temps ençà, circula per la xarxa un vídeo de precampanya electoral elaborat per Esquerra que, a banda de cantar les excel·lències d'aquest partit i de presentar-lo com la millor opció política per a Catalunya, també blasma tots els catalans que no són del mateix parer, qualificant-los de "soroll". Pel que sembla, l'autor del text ha agafat el diccionari de sinònims de Santiago Pey i ens alliçona sobre la riquesa de la nostra llengua a l'hora de definir les veus que Esquerra considera inharmonioses i desafectes al règim del tripartit. Així, a més de soroll, ens parla de xivarri,... 15 de Juliol del 2010
L'altre dia, uns amics m'explicaven el cas d'en Pol, un nen de deu anys que retreia al seu pare que es declarés independentista i que, alhora, seguís els partits de la roja tot celebrant-ne les victòries amb el pretext que hi juguen catalans. "No es pot ser independentista i anar a favor de la roja", deia el nen. I tenia raó. Però el pare no ho entenia perquè, a diferència del seu fill, mai no hi ha reflexionat. No és l'únic, però. Hi ha milers de catalans que cauen cada dia en el mateix parany. Són catalans hispanocèntrics que troben en el discurs servit en safata pels altaveus espanyols una justificació a les seves contradiccions. Sembla tan normal, anar a favor de la roja... 11 de Juliol del 2010
Cal felicitar Òmnium Cultural i la resta d'entitats organitzadores de la manifestació del passat dia 10 per la fermesa que han demostrat -malgrat alguna concessió- no cedint a les pressions del Partit Socialista per tal que retiressin el lema "Som una nació; nosaltres decidim". La fermesa sovinteja tan poc en aquest país i té tants enemics que quan apareix cal agrair-la. A més, el prestigi d'Òmnium a Catalunya és tan elevat que una capitulació en aquest cas no sols no s'hauria entès sinó que hauria generat una gran frustració col·lectiva.Jo, tanmateix, ja vaig dir no fa gaire que no sóc partidari de fer més manifestacions com a única...
Continuar llegint...
08 de Juliol del 2010
Només 24 hores ha necessitat Sandro Rosell, després de prendre possessió com a president del FC Barcelona, per demostrar fins a quin punt era el candidat dels poders conservadors i espanyolistes que remenen les cireres a Catalunya des de fa molts anys. N'hi ha prou de veure la vergonyosa campanya mediàtica que l'ha dut al càrrec, especialment la del Grupo Godó amb La Vanguardia i El Mundo Deportivo al capdavant, i la de la caverna mediàtica espanyola, per comprendre la ràbia, l'odi i la por que havia suscitat l'independentisme desacomplexat de Joan Laporta en la presidència del club. Aquests poders ho van intentar tot, absolutament tot, per fer fora Laporta,... 04 de Juliol del 2010
Sense faltar al respecte ni desmerèixer la bona fe de les persones que, volent la independència de Catalunya, assistiran a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona, en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut, només puc dir que em sembla un acte estèril. Un acte propi de qui, empès per una flamarada emocional, creu que ha de fer alguna cosa sense saber ben bé què. "No ens podem quedar callats", seria la frase més definitòria d'aquest estat d'ànim. I com que el sentiment d'impotència diu que "no ens podem quedar callats", optem... 01 de Juliol del 2010
Qui diu que no hi ha bones notícies? Les relatives als Països Catalans o a la seva llengua apareixen amb comptagotes, certament, però n'hi ha. I una d'elles és l'aprovació, per unanimitat, a l'Ajuntament de Perpinyà de la Carta municipal demanant que la llengua catalana sigui oficial a la Catalunya del Nord. Evidentment, no es tracta de cap pas de gegant. És només un gest polític que encara ha de fer un llarg camí per donar fruits tangibles, però n'hi ha prou que recordem com n'era, de dramàtica, la situació uns anys enrere perquè valorem aquest petit avenç en la seva justa mesura. La idea és que els 228 municipis restants del nostre nord facin el... 27 de Juny del 2010
És vergonyós el paper de la Generalitat de Catalunya en el tema del tabac, perquè, tot i tenir competències plenes per legislar en aquesta matèria, la mentalitat hispanocèntrica dels tres partits que configuren el govern, PSOE, Esquerra i ICV, obliga els catalans a anar a remolc de la legislació espanyola. És a dir, que, tot i saber que cada dia moren a Catalunya 23 persones a causa del tabac, pràcticament una per hora -incloent-hi els fumadors passius-, el govern català es nega a impulsar una llei que prohibeixi fumar en tots els espais públics, tinguin les mides que tinguin. Això fa que siguin milers els bars, restaurants i locals de lleure del país que permeten fumar tot convertint-nos en una...  |
|
| Nom: | |
| Víctor Alexandre | |
| Lloc: | |
| Barcelona - Països Catalans | |
| Veure el meu perfil | |
2012
| Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2011
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2010
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2009
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig | Abril | Març | Febrer | Gener |2008
| Desembre | Novembre | Octubre | Setembre | Agost | Juliol | Juny | Maig |Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2012 Blogs e-notícies.
Els blogs d'e-noticies - Víctor Alexandre
Rss