13 de Desembre de 2009

13-D, el sí de la maduresa

La consulta sobre la independència que han celebrat 167 municipis de Catalunya és molt més important que no pas es pensa l'espanyolisme. Molt important. I ho és fins al punt que, un cop s'hagin celebrat les que estan previstes per als propers mesos de febrer i d'abril ja res no serà com abans al nostre país. De fet, per adonar-nos-en de la transcendència, n'hi ha prou de tenir en compte que això no havia passat mai en la història de Catalunya. Mai, abans, la societat catalana no havia deixat en fora de joc d'una manera tan espectacular la seva classe política i, agafant el bou per les banyes, li havia donat una lliçó d'autoestima i de maduresa tan grans. I és que les consultes són justament això, una expressió de maduresa davant una classe política infantívola i servil i totalment incapacitada per governar una nació adulta. Fixem-nos com n'és, de gegantina, aquesta incapacitat, i d'egoista, el zel en la defensa dels seus interessos de partit per damunt dels del país, que el juny passat no sols van rebutjar la Iniciativa Legislativa Popular a favor d'una proposició de llei que impulsi un referèndum d'autodeterminació -fins i tot no la van admetre a tràmit i es van negar a discutir-la-, sinó que han demanat als diaris la publicació d'un editorial conjunt que pidoli respecte per un Estatut que és una ofensa en si mateix per a tota nació amb consciència de ser-ho.

Ves per on, aquells que al Parlament diuen no a la independència són els mateixos que després intenten rendibilitzar en benefici propi unes consultes que constitueixen, essencialment, una reacció a la seva passivitat i a la seva por. Per sort, tanmateix, tothom sap que la força d'aquestes consultes rau precisament en el fet que no han sorgit de cap partit i que són milers de persones anònimes, sense aspiracions de fer carrera política, les qui les estan fent realitat. Tothom sap que el capital humà amb què compten i els diners que les fan possibles sorgeixen exclusivament del voluntariat. És a dir, del poble de Catalunya. Seu, doncs, és el mèrit i així ha de constar en la història tan aviat com es pugui, no fos cas que algú, aprofitant la celebració de l'èxit, tingués la temptació de nomenar-se'n promotor.

De moment, però, com dèiem, el més important és que 167 municipis de Catalunya han preguntat als seus ciutadans si estan d'acord que "la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea" i que tots han contestat que sí. El sí, per tant, amb un 95% de vots favorables, ha guanyat per majoria absoluta.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat