16 de Desembre del 2010

El català, llengua sotmesa a l'espanyol

Interessantíssim el llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de la filòloga Rosa Calafat, publicat fa pocs mesos i guardonat amb el Premi d'assaig breu Josep Irla 2010. Dividit en cinc capítols que Calafat anomena "cinc principis", hi trobem un retrat lúcid, i alhora inquietant, de la realitat nacional del país i del seu estat de prostració política. L'estat de la llengua, al capdavall, és un reflex de la situació de anormalitat en què vivim i el llibre, pàgina a pàgina, fa més evident que l'únic...

Continuar llegint...

12 de Desembre del 2010

Reagrupats i solidaris

Jo, personalment, sempre vaig ser molt crític amb la falta d'unitat entre Solidaritat i Reagrupament. De fet, fins a l'últim moment, amb una certa dosi de romanticisme, confiava que si no els unia la voluntat com a mínim ho fes la necessitat. Però no ha estat així. La necessitat prou que hi era, ja n'hem vist els resultats, però les diferències de caràcter intern, no pas ideològic, han estat insalvables i el vot s'ha fragmentat. Una llàstima, perquè si en una cosa és deficitària Catalunya és en temps. El temps sempre juga a favor d'Espanya, que viu de les nostres dilacions. Tanmateix, el 28-N ja és història i ara Solidaritat, que és qui ha tret...

Continuar llegint...

08 de Desembre del 2010

Noël Coward

Diuen els experts que aquesta és una de les setmanes menys productives de l'any a causa de les festes de la Constitució i de la Puríssima que la converteixen per a molta gent en unes minivacances d'hivern, atès que abasten des del passat divendres dia 3 fins al proper dilluns dia 13. Això convida a aparcar momentàniament els temes polítics de la sempre prosaica quotidianitat i a aturar-nos en aspectes més amables. El proper dia 16, concretament, es commemora el 111 aniversari del naixement de Noël Coward, el gran dramaturg, guionista i compositor britànic, autor d'una llista infinita d'obres teatrals i de cançons que van donar la volta al món. És una llàstima que els teatres catalans no recuperin...

Continuar llegint...

06 de Desembre del 2010

El papa i la llengua catalana

L'encara recent visita del papa de Roma i l'ús que va fer de la llengua catalana ha tornat a obrir el debat sobre el tracte discriminatori que rep del Vaticà. És veritat que en la cerimònia de la Sagrada Família el català va tenir una certa presència, però també ho és que només en els aspectes menors. I és que no totes les coses que es diuen en una cerimònia com aquella tenen el mateix rang. Hi ha textos com ara fragments de l'Antic o del Nou Testament que, pel seu caràcter menor, poden ser dits per lectors, cantaires o fidels, però mai l'Evangeli. L'Evangeli requereix un sacerdot, perquè representa les paraules i els fets de...

Continuar llegint...

01 de Desembre del 2010

Barça 5 - Madrid 0, més que una victòria

La victòria per 5-0 del Barça sobre el Madrid, el passat 29 de novembre -amb un escandalós 75% de possessió de pilota-, té una càrrega simbòlica que la fa encara més dolorosa per a l'adversari. Una cosa és perdre un partit i una altra és negar-se a admetre l'evidència que el Barça és el millor equip del món i que el seu futbol, a banda de meravellar per la seva bellesa, elegància i qualitat, està molt per damunt del joc de contraatac i d'individualitats del Madrid. Per dir-ho ras i curt, el Madrid és un equip com n'hi ha molts arreu del món. El Barça, en canvi, és únic i el millor de tots. I això, per a un club pinxo i arrogant com el Madrid,...

Continuar llegint...

29 de Novembre del 2010

28-N, el càstig a l'arrogància

Tenia raó José Montilla quan va dir que aquestes eleccions serien les "més importants de la història de Catalunya". Certament, la cruïlla en què el país es troba reforçava aquesta percepció que, a més, era compartida per milers de catalans de diferents tendències polítiques. Però els resultats ho han acabat de confirmar. Catalunya, finalment, ha desconnectat la respiració assistida amb què el segon tripartit -que ja va néixer clínicament mort- ha arribat a aquestes eleccions i ha castigat amb força aquells que, contra la voluntat majoritària de la societat, el van imposar.

Dies enrere i aquí mateix ...

Continuar llegint...

24 de Novembre del 2010

Per què no votaré Esquerra

No votaré Esquerra per una simple qüestió de principis. No la votaré perquè cap formació no havia traït mai tant la confiança dels seus votants ni havia comès un frau electoral de la magnitud que el va cometre la direcció d'aquest partit el 2006, quan va fer aquestes tres lapidàries promeses: "Per a qualsevol acord posarem damunt la taula marcar un nou horitzó que vagi més enllà de l'Estatut. Serem companys de viatge d'aquells que vulguin un nou horitzó per a Catalunya. Si el PSC no està per obrir un nou horitzó, serà molt...

Continuar llegint...

22 de Novembre del 2010

L'independentisme el 28-N

Les eleccions del proper 28 de novembre són d'una importància cabdal per a Catalunya. Per a una nació que no pot decidir sobre les coses més elementals de la seva vida, com ara els recursos que genera, totes les eleccions ho són, de cabdals; però les d'aquesta tardor, per a nosaltres, encara ho són més, perquè sense l'independentisme al Parlament -el conseqüent, no pas l'immobilista i conservador que penja la bandera espanyola a Governació i homenatja feixistes- Catalunya no sortirà de l'atzucac en què es troba. Al contrari, la perpetuació de la...

Continuar llegint...

18 de Novembre del 2010

L'espanyolitat de Duran i Lleida

Hi ha catalans que tot sovint es pregunten com és que Josep Antoni Duran i Lleida sempre apareix a les llistes dels polítics més ben valorats pels espanyols. No ho entenen. Pensen que no és normal que un polític català estigui tan ben vist en el país de la cerrazón. I tenen raó, no és normal. Llevat que es tracti d'un polític que, tot i ser català, sigui percebut com a espanyol i que encarni allò que els espanyols pensen que ha de ser un català com cal. És a dir, un espanyol per a qui Catalunya no sigui res més que la seva "patria chica" i que no confongui el "terruño" amb la "nación". Una "nación" que, com va...

Continuar llegint...

15 de Novembre del 2010

Llistat de 'valenties' d'Esquerra

S'ha acabat una legislatura i és hora de passar comptes per tal que aquells que ens van enredar una vegada no ho tornin a fer. Tenen al seu favor -sempre hi compten- la fragilitat de la nostra memòria, desbordada per la quantitat de coses que arriben a esdevenir-se en quatre anys i també la nostra bona fe, procliu a creure'ns de nou les mentides que prediquen quan s'acosten eleccions i necessiten el nostre vot per retenir el poder. En aquests quatre anys que ara s'acaben, ningú no ha mentit ni ha estafat tan descaradament els seus votants com ho ha fet la direcció d'Esquerra. Si no hagués estat així, no sols no hauria perdut milers de militants i més de la meitat dels votants...

Continuar llegint...