|
|
01 de Juliol del 2009
La petició d'Esquerra de posar el CAT a la dreta de les matrícules dels vehicles catalans és de la mateixa naturalesa que la petició que no fa gaire va fer aquest mateix partit per tal que Barcelona sigui subseu olímpica de Madrid. És la naturalesa del pusil·lànime, que viu d'engrunes i aixeca la poteta a canvi d'una llaminadura. La incongruència és que aquestes peticions les faci un partit que s'autodefineix com a independentista, ja que, com tothom sap, el principal tret definitori de l'independentisme és la dignitat. I la dignitat és l'antítesi de la pusil·lanimitat. Ben mirat, però, potser no n'hi ha tanta, d'incongruència, atès que les peticions d'Esquerra concorden... 28 de Juny del 2009
El nombre de diputats que dissabte passat va rebre l'Acte de Sobirania que es va fer davant del Parlament és una metàfora de l'atzucac en què es troba actualment Catalunya. Dels 135 diputats que configuren la Cambra catalana, només deu van fer-hi acte de presència. Vuit d'Esquerra -Marina Llansana, Anna Simó, Uriel Bertran, Carmel Mòdol, Miquel Carrillo, Alfons Quera, Pere Aragonès i Xavier Vendrell- i dos de CiU -Josep Rull i Jordi Turull. I d'aquests deu, només els vuit d'Esquerra van signar comprometent-se a fer un "acte de sobirania i proclamar des del Parlament la... 24 de Juny del 2009
Estaria bé que la direcció d'Esquerra -aquella que parlava de 'mans netes'- tingués el valor de fer públic l'inaturable degoteig de baixes que la seva militància experimenta dia rere dia. Seria un gest noble, per part seva, reconèixer que ja només des d'una celestial bona fe -o des d'una arrogant mala fe- queda algú que gosi afirmar sense ruboritzar-se que Esquerra és un partit independentista. Però no ho farà, perquè, com em deia una (encara) militant, "als disciplinats se'ls demana silenci i fe, i als discrepants se'ls ridiculitza". Aquesta persona, que em mereix tot el respecte, feia una crida a "mantenir-nos oberts a les crítiques i a pensar que per molt que s'estigui en una... 22 de Juny del 2009
No tot han de ser males notícies quan es parla de llengua catalana. És cert que la llengua es troba literalment amenaçada de mort i que les paraules del lingüista Joan Solà, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, descriuen molt bé la situació: "Si volem ser un poble normal, hem de tenir un Estat reconegut, una llengua referencial i una literatura i una història i hem d'aspirar a la igualtat amb els altres pobles que ens envolten. No en podem ser un apèndix subordinat". Altrament, tindrem "una llengua eternament híbrida, feble socialment i pobra de capacitat expressiva, embastardida". Completament d'acord. Tanmateix, de tant en tant, ni que sigui per oxigenar-nos una mica,... 17 de Juny del 2009
"Els bascos van a la seva" és una frase que pronuncien sovint molts catalans cada cop que algú estableix paral·lelismes polítics entre els Països Catalans i Euskal Herria. Es tracta d'una frase que es pot interpretar de moltes maneres, segons el lloc on es pronunciï, però que a casa nostra, concretament, té caràcter de retret motivat per la manca de reciprocitat que percebem en els bascos des d'un punt de vista afectiu. És a dir, que el sentiment català envers Euskal Herria no es veuria correspost en la mateixa mesura. Potser sigui veritat, no ho sé. Però també penso que una de les raons d'aquesta suposada manca de reciprocitat es podria trobar en la diferent actitud davant la vida... 14 de Juny del 2009
La feblesa mostrada per Espanya en les darreres eleccions al Parlament Europeu hauria de ser un estímul per a l'independentisme. Em refereixo a la feblesa que ha dut Espanya a manipular els vots d'Iniciativa Internacionalista i a posar-se en evidència davant tota la Unió Europea. S'imagina el lector els rius de tinta que correrien ara si res de semblant hagués succeït en un país llatinoamericà, posem per cas, o els estirabots que caurien sobre Kosovo si la tupinada s'hagués produït en aquell país? Doncs no, la tupinada no s'ha produït a Llatinoamèrica ni tampoc a Kosovo. La tupinada s'ha produït als col·legis electorals de l'Estat espanyol desviant els vots d'una força... 10 de Juny del 2009
Encara és massa aviat perquè puguem prendre consciència del que ha fet el Barça aquesta temporada. Encara és massa aviat perquè ens adonem de la grandesa d'allò que ha aconseguit. I no em refereixo només a les tres copes, sinó també als valors que ha transmès. Les copes, no cal dir-ho, són importants perquè garanteixen el pas a la història -sense elles no hi ha certificació i sense certificació el record del bon joc desenvolupat s'esvaeix com un dibuix a la sorra- però són els valors els que han fet del Barça el millor equip del món. Són els valors, no pas les copes, allò que ha seduït fins i tot aquelles persones que no se senten atretes pel... 08 de Juny del 2009
No tenia intenció de parlar més sobre aquesta qüestió. La prohibició expressa, sense cap argument, de l'article Esquerra, partit conservador, per part del director en funcions del diari Avui, després que el seu cap d'Opinió n'hagués fixat la data de publicació, és un fet d'extrema gravetat que ja ha estat denunciat públicament i no cal insistir-hi. Però s'han produït unes declaracions posteriors que falten a la veritat i que no poden deixar de ser contestades. Són unes declaracions adreçades als mitjans de comunicació i a particulars que s'hi han interessat segons les... 02 de Juny del 2009
Durant força anys, com molts altres catalans, he votat Esquerra Republicana plenament convençut que votava un partit d'esquerres, que és la meva ideologia. Però ara he vist que té una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents, a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot la llibertat, després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els...
Continuar llegint...
28 de Maig del 2009
Poques coses són tan il·lustratives d'una col·lectivitat com els representants que escull per regir la seva vida política. Sovint, tanmateix, el sistema electoral permet aliances que no concorden amb els resultats, però que són totalment legals. Això fa que, de vegades, el perdedor d'unes eleccions, gràcies als interessos d'una força més petita, pugui proclamar-se guanyador i fer-se amb el poder. Aquest és el cas del PSC-PSOE a Catalunya, per exemple. És l'etern perdedor. No ha guanyat mai les eleccions, mai, però mai no abandona la seva arrogància perquè, com s'ha vist, sempre hi pot haver algú que piqui l'ham i que l'elevi a la categoria d'escollit. De quina altra... Avís legal
E-notícies no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial d'e-notícies. E-notícies es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2008 - 2009 Blogs e-notícies.
Blogs e-notícies - Víctor Alexandre
1
