e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Setembre de 2008

L’acte institucional que va tenir lloc l’any passat al Parc de la Ciutadella amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, no em va semblar un acte adient, car l’11 de setembre, és una data trista per a Catalunya, i allò semblava una festa on el que menys s’hi veia eren cares plenes de pena i de tristor, recordant uns avantpassats nostres que, defensant Barcelona i Catalunya, hi van deixar la pell en l’intent.

I vaig anar, més que res per treure-hi el nas. Per veure què s’hi feia en un dia tan trist com aquell. Òbviament, aquest any ja no hi he tornat. El circ era el mateix de l’any passat, i si fa no fa amb els mateixos actors per no dir una altra cosa impublicable.

Al matí del dia 11, vaig anar al Fossar de les Moreres perquè és on diuen que hi ha enterrats molts defensors de Catalunya. Com que encara em considero cristià catòlic, amb silenci i devoció vaig resar-hi una oració en memòria dels qui havien defensat les llibertats de Catalunya. Les nostres llibertats!

Allà és on haurien d’anar tots els politics i tota la gent que es senti patriota català.

La jornada de l’11 de setembre, s’hauria de declarar Dia del Dol Nacional de Catalunya. Als balcons, s’hi podrien seguir penjant banderes catalanes, estelades i domassos, però amb un crespó negre ben gran, per demostrà que Catalunya està de dol en aquella trista data.

Com que no se sap amb certesa de quina religió eren els defensors de Barcelona l’11 de setembre del 1714, cada any per aquesta assenyalada data,–declarada igual que ara Festa Nacional a tots els efectes, es podrien fer diversos actes religiosos de les confessions que suposadament hi havia en aquell temps. I que cada persona escollís el servei religiós que més s’avingués en la seva manera de pensar de quina religió eren els seus avantpassats que el van defensar fins a morir a mans de les tropes del botxí Felip V.

Res de fer festasses amb aquest aplec de personalitats, que només hi van per veure què arrepleguen i sortir a la foto, sardanes, i desfilades dels Mossos d’Esquadra, per demostrar qui té a Catalunya, la força  econòmica, política i militar.

[I parlant dels Mossos d’Esquadra però sense que ells en tinguin la culpa de res, vaig pensar que qui els hi va ordenar, –menar–, (totes i tots ho sabem ben bé prou qui és!),que es plantessin al carrer Ferran de Barcelona a tocar de la plaça Sant Jaume la tarda vespre de l’11 de setembre, va fer-ho única i exclusivament per provocar al personal que tranquil·lament es manifestava. Un xicot els hi va dirigir un insult. Per sort ells saben fer la seva feina i no es van ni immutar. Però si no hi haguessin estat, a la plaça, aquell xicot hagués passat sense dir absolutament res.

Vaig comptar 12 furgonetes de la policia catalana amb la seva dotació d’agents amb tota la maquinària repressiva a punt, y quatre ambulàncies medicalitzades del SEM. Tant que diuen d’estalviar, y en canvi tots aquests vehicles esmentats estaven amb el motor en marxa. Sembla com si el responsable de donar les ordres als Caps dels Mossos tingues veritables ganes de que els Mossos intervinguessin a garrotada seca.]

Però segueixo amb el que volia dir.

La Diada Nacional de Catalunya, crec que s’hauria de celebrar; o el dia de Sant Jordi que és el patró de Catalunya, o el dia de la Mare de Déu de Montserrat, que també és patrona de la Terra Catalana.Totes dues dates, com vostès ja saben, dintre el mes d’abril i amb pocs dies de diferència entre una i l’altre. Per què remarco el mes d’abril? Doncs perquè és un mes en que encara no es va a la platja, ni és època de vacances. Per tant, si es declarés festiu a tots els efectes tan el dia 23 com el dia 27 d’abril, hi hauria molta més participació en la Diada Nacional de Catalunya al fer-la coincidir amb el Dia del Llibre o la Festivitat de la Moreneta respectivament. Perquè, també me n’he pogut adonar, que la participació ciutadana en els actes de l’11 de setembre, cada any que passa minva més. Per què? Doncs perquè els ciutadans i ciutadanes d’aquest país nostre, encara que hi hagi crisi, s’estimen més anar a escampar la boira. Que lluny queda aquell multitudinari 11 de setembre del 1977! Eren altres temps i es reivindicaven altres coses.

El canvi de data, cada any es demostra que hauria de ser un fet. Pensin-s’ho bé els encarregats de dur a terme tal canvi, però entenguin que, si es portés a terme, seria en benefici de totes i tots.    

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
814
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR