14 de Maig de 2009

Xiulada a la transició

La xiulada que van rebre els Reis i l'himne espanyol a Mestalla, 34 anys després de la mort del dictador oficial, només vol dir que l'anomenada transició espanyola -quan en realitat va ser una operació per reconvertir feixistes, alguns fins i tot amb les mans tacades de sang, en demòcrates-, es va tancar en fals. O, senzillament, no va existir.

Els que van xiular a ple pulmó l'himne i la monarquia, i per extensió els representants del govern espanyol i, per què no dir-ho, els màxims representants de l'Estat a Catalunya i a Euskadi, no eren pollosos separatistes, okupes o res semblant. Qui va anar a Mestalla són persones que paguen el carnet d'un club de futbol, la qual cosa no és gens barata, i van aconseguir la seva entrada a través d'un sorteig. A més, una bona part del camp estava en mans de la Federació Espanyola, que va ser qui les va distribuir. Per tant, fer creure que les persones que van boicotejar l'himne i el Rei eren radicals és una mentida, una més.

La xiulada hauria de motivar una reflexió dels sectors espanyolistes -és a dir tots- del PSOE i del PP. Deixo de banda els grupúsculs com Ciutadans o UPyD. Per què les aficions de l'Athletic Club i del Barça es posen d'acord per xiular dos símbols de l'Estat? Perquè l'encaix d'Euskadi i Catalunya a l'estat de les autonomies ha estat un fracàs absolut.

A banda, els seguidors catalans segur que també xiulaven per totes les mentides de Zapatero, el finançament, els trens de rodalia, la llei d'Educació, el recurs del PP sobre l'Estatut, la persecució lingüística... cal trobar més motius per xiular un himne i un Rei?