05 d'Octubre de 2008

Visca la motxilla de Rijkaard!

Josep Guardiola va heretar una plantilla a la que li calia alguna cosa més que un rentat de cara. En terminologia de l'exvicepresident econòmic Ferran Soriano diríem que el que va agafar en Pep va ser una motxilla, d'aquelles que duen rocs. Txiki Begiristain es va posar a treballar de valent i els fitxatges/reforços van anar caient: Piqué, Hleb, Martín Cáceres, Alves, Henrique, Keita... Mentre per la porta del darrera sortien Ronaldinho o Deco, assenyalats amb el dit acusador de bona part de la premsa, dels tècnics i dels directius. Però a Guardiola sembla que no li serveixen alguns dels nous fitxatges. Almenys no juguen tant com el que s'esperava després de dues temporades decebedores del Barça, i les cares noves no acostumen a veure's pel Camp Nou.

Contra l'Atlètic, a l'onze inicial, només Piqué, dels fitxatges d'aquesta temporada. Després nou futbolistes de l'era Rijkaard i un altre de tercera divisió, Sergio Busquets. I sis victòries consecutives del Barça entre la Lliga i la Champions League. Està clar que el material humà que tenia l'holandès a les seves mans no era tan dolent. Qui el va fer dolent? L'autogestió, deixar-ho gairebé tot en mans dels futbolistes, l'abdicació en part de les obligacions pròpies de l'entrenador per part de Rijkaard. Veient el que juguen els fitxatges de l'últim estiu és evident que superar el nivell dels jugadors de Rijkaard era molt difícil. Tant, que amb Guardiola gairebé sempre juguen els de la motxilla... que no tenia tants rocs com ens van voler vendre.