15 de Gener de 2009

Una d'assemblees

La darrera assemblea del Reial Madrid va ser un escàndol que el diari Marca està destapant en píndoles diàries. Amics, coneguts i fins i tot socis de l'Atlètic de Madrid van fer força per treure endavant els números de Ramón Calderón.

No diré que m'estranya tot el que està passant al Bernabéu, perquè una assemblea de socis és susceptible de ser una font d'irregularitats, tal i com estan muntades a l'actualitat. De fet és la conseqüència lògica d'un sistema anacrònic, difícilment representatiu de tota la massa social, i que sempre es pot manegar al servei dels que manen. Perquè és senzill o si més no molt llaminer manipular una assemblea de compromissaris. Sí, ja sé que hi ha un notari que valida l'elecció de compromissaris. Però després són molta gent a l'hora d'entrar a l'assemblea, són moltes dades a comprovar... i molt poc temps per a fer-ho perquè sempre hi ha pressa per començar i acabar.

Però no cal anar a Madrid per trobar exemples d'assemblees en, el millor dels casos, manifestament millorables. Cal recordar el que es deia de les assemblees presidides per Josep Lluís Núñez?

I què m'han de dir de la darrera assemblea del Barça? Segur que ha d'haver un sistema millor que les votacions a mà aixecada, associat al corresponent recompte de vots fet per persones del club.