14 de Desembre de 2008

Un equip petit vestit de blanc

El clàssic ja és història. I el Barça, dotze punts per sobre del seu etern rival. Què el València i el Vila-real són a vuit? És igual. El mesurador blaugrana de la Lliga segueix sent el Reial Madrid. I al revés, no ens enganyem.

La victòria blaugrana va ser justa i merescuda, tot i les oportunitats de Sneijder, Drenthe o Palanca. El Reial Madrid va jugar com un Numància qualsevol. Ho esperava, malgrat que el gran Toño de la Cruz em deia que no, que un equip com el Reial Madrid no pot jugar amb el cul dels seus defenses enganxat a la cara de Casillas. Doncs sí. Ho pot fer i ho va fer.

El Barça ha tingut problemes amb al Numància, el Racing, el Basilea, l'Espanyol, el Getafe... i el Reial Madrid. En aquests sis partits, al Barça potser li van xutar a porteria no més de vuit vegades, comptant tots els partits és clar. En aquests sis partits, el Barça va tenir una possessió de pilota esgarrifosa, però li va costar molt trobar forats en aquestes defenses atapeïdes. Ja se sap, el futbol dels modestos quan s'enfronten a equips de més qualitat tècnica... i ves per on el Reial Madrid mereix figurar en aquest cove.

La tàctica de Juande Ramos al Camp Nou té molt poc recorregut. El Bernabéu no permetrà que el seu equip jugui com ho va fer al Camp Nou, on només hi havia la motivació de treure un resultat que trenqués totes les travesses. Però jugant així el futur del Reial Madrid és encara més negre que amb Bernd Schuster.