27 de Maig de 2009

T'estimo Barça

El Barça ha fet història. No és un tòpic, és una realitat. Mai abans havia conquerit els tres títols grans del futbol en el mateix exercici. Ara hi haurà molts que s'apuntaran el mèrit d'aquests triomfs. Si més no sortiran com a bolets els que deien que Josep Guardiola era el tècnic ideal per al Camp Nou. Jo era un dels que no es refiava del que pogués fer Guardiola. Però els triomfs d'aquesta temporada deixen en evidència la feina de Frank Rijkaard, qui tenia la millor plantilla de la història del club i la va malbaratar en dos anys infectes. La prova està en que a Roma van jugar nou futbolistes de l'era Rijkaard, més Piqué i Sergio Busquets, aquest darrer un futbolista que venia de Tercera divisió. Per tant, també caldria començar a posar en el seu lloc a Rijkaard i els que van permetre que des de la final de la Copa d'Europa de París el Barça fos qualsevol cosa menys un equip de futbol.

Però en aquests moments tots els barcelonistes estem feliços i contents perquè el Barça ha entrat, encara més, a la història del futbol mundial. A banda dels títols, què són el mesurador dels grans equips, el FC Barcelona ha deixat ja un segell per a sempre gràcies al seu particular estil. Quedarà per sempre a l'alçada del Brasil de 1970, o del futbol total de l'Ajax de la primera meitat de la dècada dels setanta, o del Milan de Sacchi a finals dels vuitanta. El Barça també ha entrat a la història pel seu futbol.

En els temps de crisi actual, el club, també com a institució, està en l'obligació de capitalitzar aquests èxits. Si hi ha un onze què ara es rifaran a tot el món per veure'l jugar als seus camps, aquest és el FC Barcelona. La diferència entre el futbol que practica el Barça i la resta és sideral. Cal aprofitar aquesta deria en blaugrana per aconseguir millors contractes de patrocini i posicionar-se, per davant de la Premier, entre els seguidors a aquest esport. Si s'actua amb inteligència i no es torna a caure en l'autocomplaença, hi ha Barça per molts anys.