10 de Juliol de 2008

Soriano perd per KO

Ferran Soriano és el gran perdedor de tota aquesta crisi directiva. El ja exvicepresident econòmic ha gestionat molt malament els temps de la crisi. Tot i tenir un important recolzament mediàtic, Soriano s'ha equivocat de ple. Ha dimitit tard i de cara a les eleccions de 2010 està fora de combat. Soriano ha perdut amb tot l'equip i de res li servirà ara l'haver abandonat el vaixell.

A l'home dels números no li han sortit els comptes. Soriano, si volia tenir alguna possibilitat de ser en el futur president del FC Barcelona, havia d'haver dit adéu a Joan Laporta abans del vot de censura. Oportunitats n'ha tingut. Per exemple, quan un jutge els va obligar a convocar eleccions al 2006. Però si volia gaudir una mica més de la llotja del Camp Nou, l'opció de Soriano passava per desmarcar-se de Laporta abans del vot de censura.

Com diuen a pagès, és molt senzill dir que és un toro quan li has vist els collons... ara ja és massa tard. Soriano ha marxat i a partir d'ara, quin serà el seu discurs? En què es desmarcarà de la gestió de Laporta? En res. Ell és tan responsable de tot plegat com el president i si només els separen aspectes formals, com ara certes actituds del president, aquestes actituds no són noves. O no recorda Soriano l'episodi d'Alejandro Echevarría o el de l'aeroport o el del xofer o el de les Penyes?

No. Soriano no té cap oportunitat de desfer-se del passat inmediat. Ha marxat una vegada ha perdut un vot de censura que anava dirigit contra el president, però també contra la resta de membres de la junta directiva. I ell n'era un d'ells. Quin discurs articularà Soriano per aconseguir el favor dels socis al 2010? Dirà que la gestió econòmica ha estat bona però que va dimitir per les formes del president? Després de cinc anys va descobrir aquestes actituds? I qui se'l creurà? Segurament el soci, no.

Només faltaria que en la propera aventura electoral de Soriano, com a cap de cartell si finalment dóna el pas, vagi acompanyat de Marc Ingla, l'home del múscul a la vicepresidència esportiva i que només ha servit per a fer més gran l'ombra de Sandro Rosell.